(3) Jet Lag "Forever" [2007]

Després de la marxa del seu anterior vocalista (Pablo Garcia) aquest disc esdevenia en una autèntica prova de foc que el grup madrileny ha sabut superar amb escreix. Agafa el comandament vocal i compositiu el bateria Ramiro Nieto, qui ha deixat el seu seient per a posar-se al micro. La banda amb el seu pop dens, preciosista i d´aire cadenciós ha gestat uns dels millors discs de 2007.
Excel.lent la seua unitat sonora: acompanyament rock amb tocs psicodèlics ornamentats amb fastuosos cors, càlides guitarres i una genial secció de vents (sobretot en la impecable “My own personal flight attendant”, “Logical” i la que tanca el disc “And now I´ll close my eyes).

Valoració: 2,62

(2) Amy Winehouse "Back to Black" [2007]

Dotada d´una veu portentosa, el seu disc suposa una bafarada d´aire fresc al panorama musical de l´any 2007. La cantant conjumina sonoritats retro com el Soul, Rhythm and Blues, Gospel i Jazz. Els instruments de vent, les tecles i el seu talent ens transporten als anys 50-60, i es que escoltant aquest treball podem sentir la presència de Ella Fitzgerald, Aretha Franklin, Billie Holliday, la Motown, Phil Spector…
Si la totalitat del disc tinguera la qualitat de les seus tres primeres cançons estaríem parlant d´una obra mestra. “Rehab”, “You know I´m no good” i sobretot “Me & Mr. Jones” són una manera de dignificar i homenatjar als pioners del desenvolupament de la música Soul. Cal tenir en compte que Amy, a banda de la seua perfecció vocal, es la compositora de tots els seus temes la qual cosa dóna a entendre de les seues possibilitats.
Podem parlar de correcció si fem referència a la resta de cançons, exceptuant la magnífica “Tears dry on their own” o, per contra, l´embafosa “Love is a losing game”, però el que és clar es que estem davant d´una obra -malgrat algunes llacunes- atractiva i seductora.

Valoració: 2,15

ANUNCIS DE QUALITAT

De vegades els anuncis televisius ens ofereixen petites obres mestres. És el cas de la publicitat de Mastecard. Sorprèn veure com en tant poc espai de temps -tot just trenta segons- s´homenatja als símbols més emblemàtics de la cultura.
A través de la mirada imaginària infantil desfilen, tant personatges insignes de Cervantes, com obres artístiques de Gaudi i Picasso. Aquestes imatges es reforcen amb música del cançoner tradicional: Lorca, gran recopilador de cançons populars antigues, acompanya al piano a La Argentinita, la qual interpreta “Nana de Sevilla”.
La lectura més interessant de l´anunci –des d´un punt de vista cultural- és el poder de la fantasia dels menuts: eixe esperit creatiu que posseíem a la infantesa i que, dissortadament, anem perdent mentre ens fem majors. Una habilitat de veure mes enllà de les coses on es crea un món paral.lel on es viatja per uns llocs forjats d´il.lusió.