Els següents quatre discs -produïts el passat any- que tot seguit comentarem, posseeixen la característica de compartir matisos pertanyents a la música folk que estan acompanyats de les peculiaritats pròpies de cada compositor, per això els resultats són de qualitat desigual encara que globalment estimables. La cantautora nord-americana Necko Case amb el seu rock-pop de tints country-folk ha realitzat un disc irregular amb algunes cançons apreciables i elegants proveïdes de la seua suavitat vocal en què podem destacar “This tornado loves you” i el single “People got a lotta nerve” Folk amb càlides harmonies instrumentals i vocals -a l'estil d'uns Simon & Garfunkel del segle XXI- és la proposta de Kings of Convenience quins, amb el seu quart disc d'estudi Declaration of Dependence, han aconseguit un acceptable disc compost per temes que inviten a la quietud i a la relaxació com “24-25” i “Me in you”, entre altres. El fill de l'actor Anthony Perkins, el cantautor nord-americà Elvis Perkins, pràctica una espècie de folk-indie que beu de les fonts de Dylan o Morrison. Aquest estimable Elvis Perkins in Dearland té clars exemples -cal descatar un quartet amb una gran riquesa instrumental (contrabaix, saxo, trombó, clarinet, harmònium)- com ara la festiva “Doomsday”, el single “Chains, chains, chains” o la bella “Shampoo”. The Harzards of Love és un interessant disc conceptual de la banda The Decemberists amb traços rock i folk-simfònic en què el grup ens trasllada a l'edat mitjana amb una línia narrativa entrellaçada entre els temes. El seu tema més destacat en l'homònima “The Harzards of Love”, així com la seua variant en què intervé un encertat cor de xiquets.
(2) The Decemberists"The Hazards of Love"[2009] Valoració: 1,89 (2) Elvis Perkings"Elvis Perkins in Dearland"[2009] Valoració: 1,77 (2) Kings of Convenience"Declaration of Dependence"[2009] Valoració: 1,64 (2) Necko Case"Middle Cyclone"[2009] Valoració:1,57
D'entre les moltes virtuts que li podem atribuir a aquest quartet britànic en la seua dilatada carrera, cal destacar la seua faceta clàssica pròxima al romanticisme. “You take my breath away" és una cançó allunyada dels clixés de la banda que els mass media ens han repetit fins a la sacietat (em referisc a temes com “We are the champions” o “We will rock you”) i pertany al seu àlbum A Day at the Races (76). El piano clàssic i la veu del seu compositor estan al servei d'un bell poema d'amor amb una magnífica harmonia vocal que li confereix una atmosfera malenconiosa, sensible i emocional.
En les acaballes d'aquesta dècada dels 2000, és just reconèixer la segona joventut experimentada per un dels genis vivents del rock contemporani. I és que durant l'esmentada dècada Springsteen ens ha oferit, a més de les seues nombroses gires, cinc magnífics discs que no fan més que confirmar el seu gran estat de forma i el seu intacte talent creatiu. Fruit d'això és la seua gran capacitat per a despatxar al públic àlbums quasi amb periodicitat anual. Després de set anys sense realitzar un disc d'estudi, Bruce va sorprendre a tots amb The Rising (02), un superb L.P. amb grans temes que ens evoquen a les seues grans creacions. Tres anys més tard va arribar Devil & Dust (05) un apreciable disc de folk deutor dels seus anteriors Nebraska (82) i The Ghost of Tom Joad (95). La magnífica revisitació de l'obra de Pete Seeger va arribar l'any següent amb el seu treball We Shall Overcome (06). Va ser el seu segon disc consecutiu sense la E. Street Band, no obstant va estar acompanyat d'una excepcional banda amb secció de vents inclosa. Folk, gospel, swing i bluegrass es congreguen en un dels millors discs de la dècada que va ser premi Grammy al millor disc de Folk Tradicional. Un any més tard Bruce es reuneix novament amb la seua banda de sempre en Magic (07) un acceptable disc de rock amb bons temes encara que menor si el comparem amb The Rising. Springsteen tanca la dècada amb Working on a Dream (09) un àlbum de rock i folk de gran qualitat que certifica el bon estat de forma del seu creador. Si a aquests cinc discs que hem esmentat li afegim la seua total entrega en els seus concerts realitzats en les constants gires internacionals, podem afirmar que estem davant d'un músic infatigable i un autèntic exemple a seguir tant per a les actuals generacions com per a les venidores. Esperem ara una altra dècada tan màgica com aquesta.
Els següents quatre discs -produïts el passat any- que tot seguit comentarem, posseeixen la característica de compartir matisos pertanyents a la música folk que estan acompanyats de les peculiaritats pròpies de cada compositor, per això els resultats són de qualitat desigual encara que globalment estimables.
