dilluns, 15 de desembre del 2014

(4) BLUR "Parklife" [1994]

Sembla mentida, però han passat vint anys des de la publicació de Parklife, el tercer àlbum de la banda de Damon Albarn. Estem davant la seua obra magna que destaca per la seua psicodèlia barretiana i pel seu eclecticisme. Però, abans que res, cal ressaltar que aquest treball va suposar l'inici del britpop, un fenomen cultural que va anar molt més enllà de l'estrictament musical.
Hi ha una gran quantitat d'elements a destacar, entre d'altres: la fantàstica línia de baix de "Girls & Boys", el desencant rítmic de "Tracy Jacks", la sensibilitat de "End of The Century", la màgica "Clover Over Dover" (amb clavicordi inclòs que no s'escoltava en el rock des dels Beach Boys, Kinks o Yes), així com la bella composició "This is a Low".
No obstant em quedaria amb la sensacional i hipnòtica "Badhead", on l'esperit de Barret i l'ombra de Bowie amenacen constantment. Una obra per a escoltar una i una altra vegada. Molt recomanable.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

(3) YO, TAMBIÉN, d'Álvaro Pastor i Antonio Naharro [2009]

Cine compromès
Yo, También és sobretot una cinta compromesa en la qual es mostra d'una manera oberta, honrada i sense complexos el tema de la discapacitat (síndrome de Down).
Atès que existeix en la societat una espècie de tabú a l'hora de parlar de certs temes, aquesta pel • lícula resulta molt necessària per tal de despertar consciències sobre aquesta realitat.
El que més caracteritza el film és la seua naturalitat i la seua emotivitat, gràcies sobretot al punt de vista oferit pels seus directors i a l'excel • lent treball dels seus actors Lola Dueñas i Pablo Pineda.
.
YO, TAMBIÉN. 2009. España. Color
Direcció: Álvaro Pastor y Antonio Naharro
Intérprets: Lola Dueñas (Laura), Pablo Pineda (Daniel)
Guió: Álvaro Pastor y Antonio Naharro
Música: Guille Milkyway
Fotografía: Alfonso Postigo

dimarts, 8 de juliol del 2014

(3) BRINCOS "World, Devil & Body" [1970]

Heus ací una reivindicació per un dels treballs més interessants que s'han realitzat en la història del rock espanyol. Un disc imprescindible i que ningú hauria de deixar de conèixer.
Estem en l'última etapa dels renovats Brincos (arribada dels germans Morales i Lazprilla), la fase més madura i arriscada.
Arbex va contactar amb el teclista colombià Oscar Lazprilla per esbossar una obra conceptual que recull idees pròpies juntament amb la música i el so que s'estava coent pel Londres de l'època. Ací és on van anar per gravar aquest fantàstic i psico-progressiu World, Devil & Body.
 Ara bé, el grup tenia la pressió de Zafiro, la seua companyia discogràfica, la qual els instava a crear èxits comercials a l'ús per al benefici dels directius de l'entitat. No obstant això, ells no estaven disposats a sacrificar el seu projecte innovador per un simple grapat de temes fàcils. Cal pensar que ja només en l'arrencada del treball hi havia un extens tema progressiu de dotze minuts. Difícil de pair per a aquesta gent ... Quin senzill anaven a extreure'n?
Així, supose que també per acontentar la companyia, van realitzar dues edicions: una de nou cançons anomenat Mundo, Demonio y Carne, gravat íntegrament en castellà (excepte el tema central), per a Espanya i Llatinoamèrica, i aquest de set cançons, totes en anglès, amb l'objectiu d'arribar al major públic possible.
Entre ambdues edicions ha diferències. Hi ha algunes cançons que no estan en un altre. En la versió en anglès els sons rítmics de guitarra de la cançó homònima són una mica diferents, bastant més psicodèlics. A més en la versió en castellà sí que podem advertir alguns temes bastant comercials, cosa que no passa en la seua edició en anglès. No obstant això i contradictòriament, la supèrbia i instrumental "Kama-sutra" la podem trobar només en la seua edició per a Espanya.
D'aquesta manera, tractarem en aquest post de parlar sobre l'edició anglesa. El treball s'obri amb la fantàstica, experimental i progrock suite de dotze minuts "World, Devil & Body", amb les seues quatre parts: a) "Crazy World", b) "Angel Felt", c) "Hell 's Door" i d) "Body and Soul".  
"Promises & Dreams" i "Body Money Love (Too Cheap, Cheap)", són dues cançons de pop-rock amb clara influència del mercat anglosaxó. "Misery & Pain" és un excel • lent tema amb un gran joc de guitarra i teclats. "Where is my love" és una trista melodia de rock simfònic, amb una brillant secció de cordes i un emocionant final. "If I Were You", és un gran tema que hipnotitza per les seues influències barrettianes.
Menció especial mereix la grandiosa "Emancipation" amb un espectacular òrgan de l'excel • lent Oscar Lazprilla. Cançó referent del progressiu, conjuga amb mestria els teclats del compositor colombià amb la fantàstica guitarra de Ricky Morales. Magnifica cançó.
La portada, amb els cinc Brincos amb el tors nu va ser, per descomptat, censurada pel(s) governant(s) de l'època. D'ahí que hi haja una altra portada amb la imatge d'un cervell en descomposició que representa la temàtica del disc: un món en decadència.
World, Devil & Body, és una creació pionera i innovadora. Discoteca bàsica per als amants del rock en general i del progressiu en particular. Tots hauríem d'estar agraïts a Brincos per aquest llegat. És un acte de responsabilitat per a tots els que estimem la música difondre aquesta obra perquè la puguen conèixer moltes persones que segurament no sabran de la seua existència.  

Articles sobre Los Brincos:
Kama-sutra, de Brincos
The Who vs. Los Brincos
 
 

dilluns, 23 de juny del 2014

CANÇONS OCULTES: Live Every Minute, d'Ali Thomson (Take a Little Rhythm , 1980)

Vaig estar molts anys buscant el so Supertramp en altres grups o cantants diferents a aquesta formació. Casualitats de la vida, vaig trobar aquesta cançó Live Every Minute, d'Ali Thomson, pertanyent al seu disc Take a Little Rhythm (80), de A&M Records, la mateixa companyia discogràfica que Supertramp.
També hi ha una altra dada interessant sobre la similitud entre ambdós sons. Ali Thomson és germà de Dougie Thomson el baixista del grup britànic. De fet la cançó comença amb un so similar a "Take The Long Way Home" i amb un ritme de teclats bastant pròxim a "Dreamer".
En qualsevol cas, malgrat les semblances, estem davant d'una curiosa i estimable cançó.

dilluns, 16 de juny del 2014

(4) DAVID BOWIE "The Man Who Sold The World" [1970]

Què podíem esperar de David Bowie després del seu excel • lent Space Oditty (69)? Podia, potser, haver més? Doncs sí, quedava molt per escoltar en la seua futura i dilatada trajectòria. I vindria una altra meravella, aquest The Man Who Sold The World, el disc més hard de tota la seua carrera, amb unes brillants línies de baix i unes potentes guitarres evocadores -sensacional Mick Ronson- dels aleshores emergents Zeppelin, Sabbath o Purple.
La cançó que obri el disc, l'extensa "The Width of a Circle", destaca per les seues flamades de rock-dur i per la seua intensitat. "All The Madmen", és un tema estrany, hipnòtic amb girs que van des de la acústica melòdica a les guitarres distorsionades. La homònima "The Man Who Sold The World" és una genial peça amb fastuosos cants vocals finals.
A banda d'aquestos tres notables temes -els millors de l'obra en la meua opinió-, queden grans cançons com la bella balada "After All", el psico-country "Black Country Rock", el fantàstic folk-rock "Running Gun Blues",la hipnotitzant psicodèlia de "She Shook Me Cold" amb inicis similars Hendrix, la progressiva "Saviour Machine" i la misteriosa "The Supermen".
Un treball fonamental tant en el recorregut musical de David Bowie, com en la història del rock.
Per a gaudir.

Crítiques de David Bowie:
"Hunky Dory" (1971)
"Ziggy Stardust" (1972)
"Low" (1977) 

diumenge, 19 de gener del 2014

MILLORS DISCS 2011


1.- Beady Eye "Different Girls, Still Speeding"

2.- The Decemberist "The King is Dead"


3.- Luck Haines "9 1/2 Psychedelic Mediations on British Wrestling of The 1970 and Early's 80"

4.- Girl "Father, Son, Holy Ghost"

5.- Wilco  "The Whole Love"