dilluns, 30 de juliol del 2018

(4) ANIMALS NOCTURNS, de Tom Ford (2016)

  Pensaments interns en conflicte
Susan es troba com buida. Casada però amb la sensació que, inconscientment, ha entrat dins de la "roda de la vida". Sempre va estar renegant de sa mare però al final va acabar repetint els mateixos clixés que ella. Va apartar al seu amor vertader no per seguir el que li dictava el seu interior, sinó, més aviat al contrari, perquè li ho ordenava la norma social. Galerista d'art, professional d'èxit, amb independència econòmica, però desmotivada. La seu "comoditat incòmoda" canvia quan arriba fins a les seues mans un llibre i una nota adjunta. És la del seu exmarit: "Estimada Susan, he escrit una novel·la que publicaré a la primavera. És diferent al que escrivia quan estàvem junts. Al final em vas donar la inspiració que necessitava per escriure de cor. Volia que fores la primera a llegir-lo, així que t'envie un esborrany. Estaré a Los Angeles fins dimecres, podríem veure'ns després de tant de temps. Et deixe el meu correu i el meu mòbil. Eduard.” 
Susan comença a llegir i ens introduïm en una diegesi estremidora, una road movie esgarrifosa, una espècie de barreja entre el Duel de Spielberg i el Funny Games de Haneke. I és que Animals Nocturns és una història dins d'una altra història. Mentre Susan va llegint la seua ment comença a rememorar la seua relació amb l'Eduard i es va adonant que hi ha una espècie d'estranya connexió entre la novel·la i la realitat. Tom Ford juga amb mestria amb aquests dos elements per deixar a l'espectador sense saber a què atenir-se en aquesta pel·lícula amb final obert: ¿és veritat allò què explica el llibre ?, ¿és un missatge subreptici el fet de no acudir a la cita al restaurant? , ¿potser una venjança?
La cinta té interessants i detingudes reflexions sobre quina és la nostra millor manera d'obrar en la vida; si seguir els nostres principis i criteris interns o, d'altra manera, caure en el pou sense fons de la dissonància cognitiva, és a dir; procedir quotidianament sota el jou d'un estat de desharmonia dels nostres pensaments.
El desassossec i angoixa de la narració del llibre al costat de la tristesa nostàlgica de la trama central conformen una estranya atmosfera que fa inevitable la no identificació del públic amb tot el que passa darrere de la pantalla. Excel·lent film i magnífica interpretació d'Amy Adams.

ANIMALS NOCTURNES (NOCTURNAL ANIMALS) 2016. USA. Color.
Direcció: Tom Ford
Intèrprets: Amy Adams, Jake Gillenhaal, Michael Shannon, Aaron Taylor-Johnson, Armie Hammer, Isla Fisher, Michael Sheen
Guió: Tom Ford (Novela: Austin Wright)
Música: Abel Korzeniowosky
Fotografía: Seamus McGarvey

dimarts, 17 de juliol del 2018

(3) VERÓNICA, de Paco Plaza (2017)

 La fantasía com a escapada del buit interior
La clara divisió entre realitat i fantasia que planteja aquest film s'estableix a través d'una línia de temps present -amb uns personatges que han de lluitar contra els problemes quotidians- i les al·lusions a Bèquer, als rituals asteques i "als fenòmens del tot inexplicables" (tal com manifestava el estupefacte inspector de policia).
D'aquesta manera, la pel·lícula exposa molt intel·ligentment un altre caire enfrontat al fantàstic, això és; la solitud per la qual travessa l'adolescent protagonista davant d'uns fets que li han marcat la vida com són la mort del seu pare i el rol d'adult que li tocarà exercir. La seua situació familiar és totalment atípica: sa mare regenta un bar i serà ella qui s'haurà de fer càrrec tant de la casa com de la cura dels seus tres germans xicotets (massa responsabilitat i pressió per a una persona de tan sols tres lustres).
Entre tot eixe maremàgnum d'incomoditats, a l'interior de Verónica s'allotja l'anhel per parlar amb el seu progenitor que la portarà a utilitzar la ouija per contactar amb ell.
Amb tots aquests elements el director construeix un relat molt atractiu trufat amb imatges, música i colps d'efecte que aconsegueixen transmetre una tensió constant en l'espectador. Així doncs, podem afirmar que estem davant d'una obra sòlida amb les peces molt ben encaixades (xiquets, adolescents, temes d'Héroes del Silencio i la inquietant participació de la monja cega). Interessant film.

VERÓNICA. 2017. España. Color.
Direcció: Paco Plaza
Intèrprets: Sandra Escacena, Bruna Gonzalez, Claudia Placer, Ivan Chaverro, Ana Torrent, Consuelo Trujillo, Sonia Almarcha
Guió: Paco Plaza, Fernando Navarro
Música: Chucky Namanera
Fotografía: Pablo Rosso 


Crítiques de Paco Plaza en Rockmetratge: 
REC (2007)