(3) TEMPORADA 92-93 [2006]

Què és més important: L´amistat -eixa relació de confiança i afecte desinteressat-, el sentiment per uns colors o una xifra econòmica que, teòricament, ens faria una vida mes fàcil? Què passa si tot això es barreja i en uns minuts hem de decidir què fer?... Deixem de costat tota una relació afectuosa i de germanor? I pel que es refereix al “sentir” els colors d´un equip de futbol? És transcendental tot això?
Alejandro Marzoa ens mostra com afloren tots aquestos desitjos, temors i inseguretats. El resultat és un relat original que estudia la relació humana: el materialisme enfront l´idealisme.
També ens ofereix d´una manera oberta la nostra fragilitat, la vulnerabilitat inherent a l´esser humà que, de vegades, fa trontollar sentiments forjats al llarg de quasi tota una existència.
La passió pel futbol està present en aquest curt que va ser premiat en molts festivals i que compta amb la col.laboració de Paco Gonzalez i Pepe Domingo Castaño de la Ser, els quals, de manera desinteressada, varen posar les seues veus a la fictícia retransmissió (en realitat aquest partit no va existir, el Celta quedà onzè a la lliga)
Són deu minuts trepidants i la interpretació de Carlos Blanco i Miguel de Llira és sensacional.
Al final al so de Lori Meyers, un dels passatemps més plaents que, per a mi, existeixen: una “patxangueta” al futbol amb els companys.
Ací us deixe el curtmetratge. Us recomane vivament que li feu un colp d´ull, no té cap pèrdua.

TEMPORADA 92-93. 2006. Esp. Color.
Direcció: Alejandro Marzoa
Intèrprets: Carlos Blanco, Miguel de Lira, Imma Ochoa, Marisa Duaso, Roger Vilà, Eduard Cazorla, Pau Cabeza, Joan Gonzalez, Gerard Torrent, Alex Badia
Guió: Alejandro Marzoa, Miguel Angel Blanca
Fotografia: Victor Rius
Música: “Dilema” de Lori Meyers (del disc Hostal Pimodan)

Temporada 92-93

(3) THE ROLLING STONES "It´s only Rock´n´Roll" [1974]

Fantàstic treball dels Stones amb un bon grapat d´extraordinaries cançons. Aquest disc supondria el darrer del genial Mick Taylor qui es queixava de la falta de reconeixement. El guitarrista no se sentia valorat, tot i la seua influència aportada al grup amb la seua manera de tocar (a l´actualitat, dissortadament, intervé en l'últim disc d´estudi del grup de pseudorock Pereza). Ron Wood, provinent dels Faces, va ser qui el va reemplaçar.
En certa manera, era un disc difícil. La prova es que provenia de l´insuperable Sticky Fingers i del menor Goat´s head soup. Per tant, el seu públic no sabia que anava a trobar-se: era molt complicat igualar els treballs dels seus inicis i es temia un esvaró. Però, les idees plasmades a les cançons van funcionar i superaren el test amb nota.
L´obra conté tota la força stoniana amb títols com el conegut single “It´s only Rock´n Roll (but I like it)” , “If you can´t rock me”, la versió dels Temptations “Ain´t to proud to beg”, junt a l´estupenda “Dance little sister”.

El grup des de sempre, fins i tot ara, han sigut uns experts compositors de balades i ho demostren en “Till the next goodbye”, en el meravellòs soul “ If you really want to be my friend”, i sobretot, en la mestria que manifesten amb “Time waits for no one”, una melodia que comença amb una simulació d´un tic-tac de rellotge i que continua amb una guitarra que absorbeix l´estil del millor Santana (recorda prou a “Can´t you hear me knocking” de Sticky Fingers)
La darrera cançó, “Fingerprint file” és el punt negre del disc que contrasta massa amb l´esperit rock-soul de la resta de temes. És tracta d´una peça funk que, d´alguna manera, donava entendre la recerca de nous sons del grup.

Valoració: 3,43