El sentiment amorós
Tot passa en un espai curt de temps, al voltant d'un dia, quan dos joves es troben en un tren amb destinació a París. Es tracta de Céline, una estudiant francesa, i de Jesse, un estatunidenc que viatja per Europa després de ser abandonat per la seva parella. En arribar a Viena, Jesse ha de baixar perquè l'endemà ha de tornar al seu país, però convenç Céline perquè passi la resta del dia i la nit (ja que no té diners per a un hotel) amb ell a la ciutat.Ambdós comencen a passejar pels carrers, visitant llocs emblemàtics i parlant amb una barreja d'humor i profunditat sobre temes relacionats amb la mort, la relació de parella (la transitorietat i la incertesa de l'amor), la vida i el sexe.
Tot i estar acompanyada per uns paisatges vienesos preciosos, és una pel·lícula amb molt de diàleg i amb dos únics protagonistes. Això, que en un principi podria semblar avorrit, és totalment al contrari gràcies a un guió molt acurat que parla —amb aire distès— de temes existencials. Però, a més, al darrere hi ha una bella història d'enamorament, de descobriment mutu entre dues persones joves que connecten des d'un principi i que s'agraden. No cal explicar-ho gaire. Tothom ha experimentat eixa sensació d'entesa especial que s'estableix entre dues persones acabades de conèixer. La trama té, doncs, un halo de romanticisme impregnat de sentiment. El més apassionant és que, en qualitat d’espectadors, també experimentem eixa sensació que tenen els enamorats d'estar volant, que el món és només per a ells i que compartir vint hores junts no és suficient perquè el temps, a banda de semblar escàs, passa molt de pressa. Crec que això és un gran encert de la pel·lícula.
A banda, m’agradaria destacar els recursos fílmics tan intel·ligents que s'hi utilitzen, amb escenes memorables com quan se sinceren a través del joc del telèfon amb la fictícia conversa que mantenen amb els seus amics. Així com l’aparició de distints personatges heterogenis i el seu simbolisme: la pitonissa i la pols còsmica, el captaire poeta i els versos intuïtius, i la ballarina i la germinació de l'amor. D'aquesta manera, el film va fent una mena de confrontació entre l'òptica masculina i femenina (en eixe aspecte es pot advertir el gran treball de Richard Linklater i Kim Krizan en el guió).
El sentiment amorós naix de l’atracció que sentim cap a una altra persona i en aquesta història passa per dues fases. La primera és l'atracció física (per això ella s’asseu a prop d’ell al tren) i després l'atracció psicològica, que té el seu punt àlgid en la bellíssima escena quan estan escoltant la fantàstica cançó de Kath Bloom “Come here”, que convida a un apropament físic entre la parella.
En el seu final, podem veure les petjades que han deixat ambdós en els escenaris que han visitat. El seu comiat evoca un aire de nostàlgia. Tanmateix, ells no són com una parella estàndard. No s’escriuran, no es telefonaran, simplement es trobaran a Viena d'aquí a sis mesos. Ho compliran?
BEFORE SUNRISE. 1995. Estats Units. Color. 101 Min.
Direcció: Richard Linklater
Intèrprets: Ethan Hawke, Julie Delpy, Hanno Pöschl, Dominik Castell, Erni Mangold
Intèrprets: Ethan Hawke, Julie Delpy, Hanno Pöschl, Dominik Castell, Erni Mangold
Guió: Richard Linklater, Kim Krizan
Música: Fred Frith
Fotografia: Lee Daniel
