Sorprenent i innovadora obra clau de la psicodèlia i del denominat space-rock conduïda per l'aclaparadora personalitat de Syd Barret. Pels seus solcs ens introduïm en un món lisèrgic, oníric, surreal acompanyat de sons circumdants i hipnòtiques melodies com “Astronomy Dominé”, els deu minuts de la còsmica “Insterestelar Overdrive” replets de matisos sonors i amb un magistral inici garatger que comprén una constant línia de baix absolutament fascinant o les àcides “The Scarecrow”, “Bike”, “Flaming” i “Chapter 24”. Esment especial mereix la magistral “Take up thy stethoscope and walk”, únic tema compost pel baixista Roger Waters que és un magnífic joc de teclats, baix i percussió amb salvatges polsacions de guitarra i al•lucinants harmonies vocals. “Llucifer Sam” i “Matilda mother” són intrigants delícies que conjuguen psicodèlia i melodia a parts iguals. “The Gnome” ens transporta una suggeridora fantasia onírica infantil a través de la veu de Syd. “Pow R. Toc H.”, tema instrumental compost pels quatre components de la banda, és una experimentació jazzística en la qual el genial Waters ens delecta amb uns sorprenents efectes vocals que continuarà realitzant en la dilatada carrera del grup. Obra mestra.
Aquesta sensacional cançó pertany a La vida no es fácil, tercer disc d'aquesta formació granadina qui, junt amb els genials Caledònia Blues Band, abanderen el blues a Andalusia. "No Blues" està acompanyada per la portentosa veu -amb aguts pròxims a Joplin i Plant- de Connie Resch. Un elegant blues al voltant del qual podem trobar la vertadera raó de la composició i el seu feeling en la seua interpretació. Música en estat pur. Música original i autèntica allunyada de les melodies edulcorades amb les que cada dia els mass media ens volen infectar. Val la pena deixar-se portar per la seua guitarra i per la hipnòtica veu de Connie. Una delícia per a les oïdes i un plaer per a l'ànima.
Return to Forever és la banda que va crear el pianista Chik Corea durant la dècada dels 70 junt amb altres grans músics del gènere. El seu disc homònim és el paradigma del Jazz-Fusion. “What game Shall we play today” és l'única cançó cantada (no instrumental) de l'àlbum. Una màgica estructura de ritmes brasilers acompanyada per la fantàstica veu de la percussionista Flora Purim. Per a gaudir.