Realitat Social, Realitat Emocional
Fellini plasma mitjançant aquest
fantàstic retrat social les dificultats que ha de travessar la població en la
Itàlia de la postguerra. La seua arrencada ja és esgarrifosa: una mare es veu
"obligada" a vendre la seua filla gran a un recent vidu, treballador
de circ ambulant. A partir, d'ací la pel·lícula passa a través dels ulls de
Gelsomina (fantàstica, un cop més, Giulietta Massina) que representa la bondat
i ingenuïtat quasi infantil. El seu objectiu és ser feliç i sembla estar
expectant perquè el vent bufe a favor seu. No obstant això, es topa amb la vida
mateixa, i les hostilitats que comporta. Els interessos personals, els laments
del desamor, la manca d'empatia, l'enveja, l'engany ..., tot es gira en contra
seu. Ella és víctima d'una dependència emocional cap al seu botxí del qual sent
un amor autoimposat.
La història es va desenvolupant
mitjançant un halo poètic, social, còmic, humanístic i emocional. De fons, la
recurrent i hipnòtica melodia de Nino Rota ens condueix al moment més dur de la
vida: la mort. La benignitat i blanor de Gelsomina, que no suporta el dolor
dels altres, la farà embogir. Zampanò caurà en el compte de tot després (gran
paper el d'Anthony Quinn); el seu plor i desesperació en la magistral última
escena així ho manifesten.
El realitzador italià afirmava
que "el neorealisme hauria d'abastar no només la realitat social, sinó
també la realitat espiritual, la realitat metafísica i tot el que hi ha dins
l'home". Ací, ho va brodar.
LA STRADA . 1954. Italia. Blanco y Negro.
Dirección: Federico Fellini
Intérpretes: Anthony Quinn, Giulietta Masina,
Richard Basehart, Aldo Silvani, Marcella Rovere, Livia Venturini
Guión: Hans Kyser (Novela: Johann Wolfgang Von Goehte)
Música: Nino Rota
Música: Nino Rota
Fotografía: Otello Martelli
Crítiques de Fellini (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada