divendres, 27 de desembre del 2019

(3) PRIMAVERA TARDANA, de Yasujiro Ozu (1949)

 La nòvia resignada
Les relacions familiars i de parella són explorades en aquest primer lliurament de l'anomenada "Trilogia de Noriko". En una societat marcada per la guerra les normes huitcentistes coartaven els drets de la dona a l'hora de prendre decisions, Noriko emprèn una pugna, tant externa com interna, per intentar aconseguir la seua llibertat individual. El seu sistema de valors ho té molt definit (d'aquí que, entre altres coses, qualifique de "brut" casar-se de nou amb una altra dona com en el cas del Sr. Onoderis).
La moralitat de la comunitat japonesa d'aquella època contenia un tàcit precepte que tota jove del país havia de complir: evitar la solteria i procurar el casament. És per això que el pare i la tia es van posar mans a l'obra per trobar-li un marit "adequat". No obstant això, Noriko es rebel·la davant aquesta conjuntura i com a resultat, la seua jovialitat es convertirà en tristesa en sentir vulnerat el seu dret a decidir davant aspectes tan crucials per al desenvolupament de la seua vida.
La bella connexió que hi ha entre el pare i la filla es veurà amenaçada per aquest dogma consuetudinari que suposa aquest mandat: s'ha de complir com més prompte millor perquè les normes, encara que no estiguen detallades en un marc legal, s'han de respectar. En vista del comentat es podria concloure que, contradictòriament, quan s'aborden aquest tipus de situacions, la vida pausada i assossegada de la comunitat japonesa xoca frontalment amb una pressa excessiva tenyida d'ansietat les conseqüències de la qual en les interrelacions són força difícils de solucionar.
Tot això portarà a fer que la soledat i la tristesa s'apoderen de Shukichi, el seu pare (clarament mostrat en eixa magistral escena de la poma). I és que Ozu, a través de la càmera, ofereix un retrat subtil, senzill, metafòric i poètic de tot el que esdevé a través de les adversitats que ha de patir la família Somiya. Interessant radiografia.

BANSHUN. 1949. Japó. Blanc i Negre. 108 Min.
Direcció: Yasujiro Ozu
Intèrprets: Setsuko Hara, Chishu Ryu, Hohi Aoki, Masao Mishima, Kuniko Miyake, Haruko Sugimura
Guió:  Kazuo Hirotsu, Kogo Noda, Yasuziro Ozu
Música: Senji Ito
Fotografia: Yuuharu Atstuta

Crítiques de Yasujiro Ozu en Rockmetratge: 
Contes de Tòquio (1953)
El Sabor del Sake (1962)