Ambientada en 1995, amb John Major al capdavant deL govern, Ken Loach denuncia en aquest film les polítiques neoliberals aplicades al Regne Unit que van donar com a resultat l'alienació de la classe treballadora. Taurons capitalistes —dins d'un procés de privatització dels ferrocarrils britànics per adjudicar-lo a diferents empreses privades— que l'únic que buscaven era el rèdit empresarial a costa de la suor i la retallada dels drets dels obrers, sent capaços, fins i tot, d'aplicar cruelment dicotomies sense matisos, sense atendre a raons i menyspreant els pactes amb els sindicats. És colpidor veure la impotència de l'interlocutor laboral —el qual vol actuar correctament d'acord amb la legislació laboral, pactant i consensuant amb els empleats— davant les exigències de l'empresari (quan li ofereixen la dimissió si no fa el que la companyia li requereix, això és: desdir-se dels pactes prèviament establerts).
En la pel·lícula també es mostren intel·ligents tocs d'humor que li donen un aire positiu i que, al mateix temps, contrasten amb la situació dramàtica que travessen els obrers amb les seues famílies. No obstant, el director britànic va més enllà de les relacions laborals i planteja qüestions morals sobre el nostre comportament com a treballadors. El final —duríssim— dona bon compte d'això.
En la pel·lícula també es mostren intel·ligents tocs d'humor que li donen un aire positiu i que, al mateix temps, contrasten amb la situació dramàtica que travessen els obrers amb les seues famílies. No obstant, el director britànic va més enllà de les relacions laborals i planteja qüestions morals sobre el nostre comportament com a treballadors. El final —duríssim— dona bon compte d'això.
THE NAVIGATORS. 2001. Regne Unit. Color. 93 Min.
Direcció: Kean Loach
Intèrprets: Dean Andrews, Tom Craig, Joe Duttine, Steve Huison, Venn Tracey, Sean Glenn, Andy Swallow, Charlie Brown, Juliet Bates, John Aston, Graham Heptinstall, Angela Saville
Guió: Rob Dawber
Música: George Fenton
Fotografia: Mike Eley, Barry Ackroyd
Fotografia: Mike Eley, Barry Ackroyd
Crítiques de Ken Loach (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada