diumenge, 2 de juny del 2024

(1) TEOREMA, de Pier Paolo Pasolini (1968)

L'enfonsament de la burguesia
Una referència circular que porta a l'entrega de l'empresa del patró als obrers. Aquesta és la base d'aquest film que posa en dubte els valors de la burgesia a través de la presentació d'una família que es va deformant de mica en mica per la figura del visitant de la casa, Terence stamp: una mena de deïtat que fa treure el més fosc de cada membre familiar.
Després de marxar tots han de superar el trauma que suposa la seua absència. Amb això el director pretén mostrar la vacuïtat d'una classe i la seua aportació nul·la a la seua societat. Aspectes com el comportament de la criada que actua com a verge (amb capacitat de levitació, messiànica i amb el suport del poble) es contraposa amb la nimfomania de la mare i els desitjos ocults del pare.
Pasolini juga amb tot això, a través d'una mixtura entre el surrealisme i l'esperpent, amb la religió i l'existencialisme que, tanmateix —per a aquest espectador— no arriba en cap moment a tocar cap corda de la meua ànima cinèfila. En la major part del film em vaig sentir com desconnectat amb allò que l'obra em va intentar transmetre. Film fallit del director italià.

TEOREMA. 1968. Itàlia. Color. 93 Min.
Direcció: Pier Paolo Pasollini
IntèrpretsSilvana Mangano, Terence Stamp, Massimo Girotti, Anne Wiazemsky, Laura Betti, Andrés José Cruz Soublette, Ninetto Davoli, Carlo De Mejo
Música: Ennio Morricone
Fotografia: Giuseppe Ruzzolini