Malgrat tot, esperança
Quan els teus drets laborals no són respectats, quan veus que el rellotge no té més hores que aprofitar per a guanyar-te la vida, quan la família no va tan bé com tu pensaves, quan et sents ofegada i no trobes un bri d'alliberació..., sembla complicat, aleshores, sentir-te realitzada i poder tirar endavant amb un mínim de felicitat. Ara bé, si eres una lluitadora abnegada i valenta com Ramona —una persona que mai no es rendeix— hi apareixeran escletxes d'esperança en cada fosc racó que ensopegues. Serà, en eixe precís instant, quan brandaràs la teva espasa anímica per a enfrontar-te als entrebancs.
Ramona no deixa indiferent. El seu caràcter fort i la seva tímida bonhomia impacten en els que l'envolten (com en l'home gran que cuida, amb una transformació colpidora), cosa que crea un paisatge d'alts i baixos emocionals, de riure i plorar, de patir i gaudi: un mirall de la vida mateixa.
Matria és cine social perquè denuncia la precarietat laboral i el patriarcat. Cine farcit de llocs comuns gallecs que captura i evoca l'essència de la seva gent amb la mar, als bars, als carrers... Per damunt de tot s'hi mostra el rostre cansat de la classe treballadora esquitxada per l'estrès i l'angúnia. Dur en la realitat, però positiu en l'esperança i en l'amor incondicional que professa Ramona cap a la seva filla. Aquesta pel·lícula té un no sé què, una màgia que et captiva, tal volta perquè et sents identificat amb la sempiterna lluita obrera i en la lluita de David contra Goliat.
MATRIA. 2023. Espanya. Color. 99 Min.
Direcció: Álvaro Gago Díaz
Intèrprets: María Vázquez, Soraya Luaces, Santi Prego, Susana Sampedro, Eduardo R. Cunha ‘Tatán’, Francisca Iglesias Bouzon, Sergio Baleirón
Guió: Álvaro Gago Díaz
Música: Patricia Cadaveira, Marcel Pascual
Fotografia: Lucía C. Pan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada