Captura d'imatges
A qui no li agradaria fixar els nostres records i la nostra memòria en un punt exacte on mai ni ningú els pogués tocar? Tot el que hem passat: els errors, els encerts, la culpa i el penediment, ens ha portat a ser tal com som ara. Ens complagui més o menys, som fruit d'un passat que ens ha afaiçonat i forma part de la nostra vida.
Aquesta pel·lícula, amb una narrativa peculiar i exasperantment assossegada, ens conta el trobament entre Carmen —una directora de càsting, el treball de la qual és buscar persones que conten els seus records després de canviar de ciutat— i Antonia, una dona que fa cinquanta anys va desaparèixer d'un poble del sud deixant tot allò que tenia enrere. La confluència d'ambdues genera una rica varietat de sensacions i emocions humanes
Cal destacar l'exploració metafòrica que fa aquest treball en referència a la captura d'imatges. D'eixe punt surt una anàlisi psicològica que té el seu punt d'interès, això no es pot negar, tanmateix, el resultat em sembla —tal volta per la falta de ritme— una mica tediós.
LA IMATGE PERMANENT. 2023. Espanya. Color. 94 Min.
Direcció: Laura Ferrés
Intèrprets: María Luengo, Rosario Ortega, Saraida Llamas, Claudia Fimia, Mila Collado, Dolores Martínez
Guió: Laura Ferrés, Carlos Vermut, Ulises Porra
Música: Sergio Bertran, Fernando Moresi Haberman
Fotografia: Agnès Piqué Corbera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada