La banda de Conor Oberst se supera en aquesta entrega de tretze cançons on el grup manté el seu estil folk-rock i, a més, reinventa la seua influència dylaniana. Si bé, el seu anterior album I´m wide awake, It´s morning era un disc digne, però que donava una sensació general de llangor, en aquest el grup guanya des d´un punt de vista instrumental i melòdic, a banda dels seus textos cuidats i extensos.En ell trobem grans cançons com la jovial “Four winds” -fenomenal el constant violí-, la diferent en estil (new music) però suggestiva pels seu influx coral aràbic “Coat check dream song” i “If the brakeman turns my way” en la qual l´autor pren un glop de la font de Dylan.
D´altra banda cal destacar el sensacional arranjament de “Middleman”, i el gran colofó harmoniós de “Soul singer in a session band”.
La resta es compon de temes grats d´escoltar. Tal vegada el disc es beneficiaria si s´haguera prescindit d´alguns minuts o d´alguna peça com la tediosa “Lime tree”, no obstant això, Cassadaga, és un disc acceptable, treballat i més madur que el seu predecessor.
Valoració: 2,14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada