Després de l'extraordinari I am a bird now (millor disc per a Rockmetratge 2005), Antony Hegarty continua amb els seus màgics registres malenconiosos i emocionals carregats, això sí, de més experimentació progressiva. El resultat està lluny del seu anterior treball però conté temes estimables com la cançó que obri el disc “Her eyes are underneath the ground”, un nostàlgic tema, tan bell com la veu i el piano que l'acompanya, la jovial “Kiss my name” o la bella melodia “Epilepsy is dàncing”.
Els veterans U2 han realitzat un disc -un poc procliu a l'experiment musicocultural- amb massa alts i baixos i sense consistència. No obstant es poden trobar bons moments en cançons com l'homònima “No line on the horizon”, l'evocadora “Unknown caller”, la rockera “Stand up comedy” o la introspectiva “Withe as snow”.
(2) Antony & The Johnsons "The Crying Light" [2009] Valoració:1,82Els veterans U2 han realitzat un disc -un poc procliu a l'experiment musicocultural- amb massa alts i baixos i sense consistència. No obstant es poden trobar bons moments en cançons com l'homònima “No line on the horizon”, l'evocadora “Unknown caller”, la rockera “Stand up comedy” o la introspectiva “Withe as snow”.
(2) U2 "No Line On The Horizon" [2009] Valoració: 1,64
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada