(4) ABRE LOS OJOS (1997), d'Alejandro Amenábar

Somni confús

Obra atemporal perquè llança, mitjançant una història inicialment senzilla, tots els interrogants que l'ésser humà es planteja, conscientment o inconscientment, al llarg de la seua existència. El film és com un triangle fos en ferro —la vida i la mort a banda i banda i el significat com a base— que abrasa i esprem la ment de qualsevol persona que tinga l'ocasió de visionar-lo. Amenábar, amb un fantàstic guió coescrit amb Mateo Gil, representa molt intel·ligentment un relat trufat de qüestionaments filosòfics on el somni de la immortalitat a través de la criogenització ens convida a reflexionar. Són molts els aspectes que desfilen per la cinta: l'amor, l'amistat, la joventut, el valor de l'aspecte físic, la marginació de la diferent, la gelosia, els diners, la tecnologia, la realitat virtual, el futur... Multitud d'elements que ens portarien a un polèmic debat davant de les diferents situacions que es plantegen. Estem davant d'una pel·lícula total que conté intriga, misteri, suspens, amb elements surrealistes —la carassa que contraposa la vida real amb la fictícia— i fins i tot els tocs de comèdia. 

Psicològica, reflexiva i magistralment dirigida pel realitzador hispà-xilé on ens submergim en un somni estrany, màgic, pertorbador i, alhora, atraient. Un somni del qual mai, com a espectadors, ens agradaria despertar. 

ABRE LOS OJOS. 1997. Espanya. Color. 117 Min.

Direcció: Alejandro Amenábar
Intèrprets: Eduardo Noriega, Penélope Cruz, Chete Lera, Fele Martínez, Najwa Nimri, Gerard Barray, Pedro Miguel Martínez, Jorge de Juan, Miguel Palenzuela

Guió:  Alejandro Amenábar, Mateo Gil
Música: Alejandro Amenábar, Mariano Marín
Fotografia: Hans Burmann
 

Crítiques d'Alejandro Amenábar (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques):  

Mientras dure la guerra (2019)