Xoc de cultures, integraciò i problemes d'identitat
Fa dècades era difícil trobar persones de diverses ètnies nascudes a Espanya. Per exemple, en l'àmbit esportiu, els jugadors de bàsquet, handbol o futbol que representaven la selecció ho feien posteriorment a haver-se nacionalitzat després d'un temps vivint al país. Actualment, la situació és diferent. Els nostres fills tenen amics amb trets diferents dels europeus, però que comparteixen la cultura, l'idioma i els costums de la societat, és a dir, són compatriotes.Des d'un punt de vista objectiu, això hauria d'implicar una convivència sana, normal i enriquidora. No obstant això, els éssers humans som molt complicats, puix que tenim la capacitat (i el mal costum, per manca d'educació des de la base, cal dir-ho tot) d'enredar les coses. D'aquesta manera, una persona blanca i una altra amb trets orientals seran identificades pels altres en funció de la raça, és a dir, seran racialitzades. Tot i ser espanyola de naixement, la segona persona podrà enfrontar-se a etiquetes i estereotips, mentre que la primera serà considerada privilegiada.
Xoc de cultures i problemes d'identitat es manifesta en l'amistat de dues xiquetes de nou anys. Lucía, de segona generació d'immigrants nascuda a Espanya, se sent espanyola i només vol integrar-se amb la resta de les seues amigues a l'escola. Els seus pares tenen uns costums molt arrelats, treballen moltes hores al basar que regenten, no parlen gairebé espanyol i Lucía vol que siguen "normals" com els pares de les altres xiquetes. D'altra banda, Xiang és adoptada i té problemes d'adaptació, a més, no se sent identificada amb els pares perquè segons ella no són els vertaders. A aquest tàndem cal afegir Claudia, adolescent de dèsset anys i germana gran de Lucía. La va criar la seua àvia a la Xina fins als sis anys, per després viatjar a Espanya amb l'objectiu d'estar amb els seus pares una vegada establerts. Claudia ha de seguir la dura disciplina que li infonen els seus pares (de vegades no la deixen sortir, li exigeixen unes notes molt altes, ha de tenir cura de la seua germana, fer la burocràcia de la família...), bregar amb el comportament racialitzat dels seus pares iguals i suportar els problemes inevitables que comporta la seua edat adolescent.
Arancha Echevarría encerta plenament en tots els elements de la pel·lícula. El guió, escrit per ella mateixa, està perfectament estructurat, així com la construcció dels personatges, ja que reflecteix a la pantalla les seues alegries, els seus patiments, els seus anhels i les seues relacions. No era una tasca fàcil perquè tots aquests aspectes hi guardaven una certa complexitat: cultura, nacionalitat, integració, adaptació... conceptes difícils d'expressar i plasmar en dues hores de cel·luloide. Un altre punt destacable és el dibuix que fa de l'univers infantil: els jocs, les fantasies i l'humor (graciosíssimes Lucía i la seua amiga). Finalment, és important ressaltar l'elecció dels espais i els escenaris de fresc colorit, i unes interpretacions fantàstiques, especialment la de les tres xiquetes.
CHINAS. 2023. Espanya. Color. 118 Min.
Direcció: Arantxa Echevarría
Intèrprets: Shiman Yang, Ella Qiu, Xinyi Ye, Leonor Watling, Pablo Molinero, Carolina Yuste, Yeju Ji, Julio Hu Chen
Guió: Arancha Echevarría
Música: Marina Herlop
Fotografia: Pilar Sánchez Díaz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada