Intentant sortir de l'abisme
Les coses es torcen i no hi surt res: quantes vegades ens ha passat això? Quan ens ocorren, la vida ens demostra —una vegada més— que estem supeditats al capritxós atzar. Que la sort cal buscar-la? És clar que sí, però el que també és incontestable és que som uns titelles envoltats d'una vulnerabilitat que —si ens posarem a pensar-ho— ens envairia la paüra. Down by law, amb les seues històries paral·leles i confluents ens ho exemplifica d'una manera bastant sincera.No sé de quina manera ho fa, però Jim Jarmush sap donar-li a les seues produccions una atmosfera fresca, jovial i despreocupada. En aquest film, hi barreja molt intel·ligentment el drama amb la comèdia, bo i afegint valors com l'amistat i la solidaritat, o estudis analítics com ara, les relacions interpersonals en situacions complexes.
El blanc i negre i la posada en escena, els diàlegs, les circumstàncies que es donen en les interaccions, l'encertada elecció actoral, la gosadia de Benigni... Tot eixe conglomerat impregna una història de fracassats —amb projectes malreeixits— que mai no perden l'esperança de trobar quelcom millor. De fons, la música de Tom Waits: entre fosca i lluminosa amb esquitxos jazzístics, la qual —igual que el film— ens transporta a un univers on es mostra un lumpen que sempre ha estat adherit als llocs més recòndits de les ciutats. Les seues veus, els seus desitjos, els seus patiments, en definitiva, la seua manera de sentir-se humans, estan perfilats amb mestria en aquesta magnífica pel·lícula.
DOWN BY LAW. 1986. Estats Units. Blanc i negre. 107 Min.
Direcció: Jim Jarmusch
Intèrprets: Tom Waits, John Lurie, Roberto Benigni, Nicoletta Braschi, Ellen Barkin, Billie Neal, Rockets Redglare, Vernel Bagneris
Guió: Jim Jarmusch
Música: John Lurie. Cançons: Tom Waits
Fotografia: Robby Müller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada