dimecres, 17 d’abril del 2024

(2) MONSTRE, d'Hirokazu Koreeda (2023)

Més que amistat
No és la seua millor pel·lícula ni de bon tros, però cal reconéixer que en aquest darrer treball el director japonés ha tingut la virtut de realitzar un interessant guió que compta diferents punts de vista (recorda a Rashomon, de Kurosawa), cosa que, a banda de sorprendre, li dona un complement enriquidor a l'espectador.
Aquest film qüestiona les primeres impressions i els prejudicis que tenim a l'hora d'emetre una opinió o valoració; com podem comprovar-hi, l'objectivitat s'esvaeix —evidentment més si hi formem part del cas— quan som desconeixedors totes les versions que hi intervenen.
A més a més, l'obra aborda distints aspectes bastant abruptes (una mena d'elefant en l'habitació en la societat) com ara l'assetjament escolar, la sexualitat en l'adolescència, la incomunicació, l'educació escolar, l'orfandat i la disfuncionalitat familiar.
Per endinsar-me en la història, m'agradaria dir una cosa que em va xocar bastant. No sé com serà l'educació al Japó, però el comportament extravagant i timorat del professorat m'ha paregut, a més d'absurd, inversemblant. A parer meu, en eixa subtrama la direcció no ha estat molt encertada perquè crec que s'hauria d'haver tractat amb més rectitud. Ara bé, això no vol dir que entele molts encerts com ha sigut el fet d'embastar el guió a base de flashbacks i prismes divergents (això fa que com a espectador també canviem les opinions envers el mestre o al xiquet protagonista). A sobre, la història conté una relació molt bonica com és la dels dos xiquets, els quals descobreixen elements més enllà de l'amistat que hi tenien.
En definitiva, Monstre és una cinta digna, de vegades desigual, però que ens emociona i ens fa reflexionar.
 
KAIBUTSU. 2023. Japó. Color. 126 Min.
Direcció: Hirokazu Koreeda
Intèrprets: Sakura Ando, Eita Nagayama, Soya Kurokawa, Hinata Hiiragi, Mitsuki Takahata, Akihiro Kakuta, Shido Nakamura, Yuko Tanaka
Guió: Yuji Sakamoto
Música: Ryūichi Sakamoto
Fotografia: Ryûto Kondô