(3) EL MÓN D'APU, de Satyajit Ray (1959)

Camí a l'autoconeixement

Com qualsevol persona que experimenta el trànsit de l'adolescència a l'edat adulta, l'Apu manté intactes els seus somnis els quals, igual que en el seu pare, s'escoren cap a la intel·lectualitat i l'escriptura. La societat índia, amb la seva peculiaritat i la seva idiosincràsia, exerceix en el protagonista, malgrat la seva evident “occidentalització”, una gran influència (el fet de deixar-se portar per l'irracional per contraure núpcies amb l'Aparna és bastant aclaridor).

La pel·lícula en si és tot un viatge d'autoconeixement; primerament, en un estat psicològic saludable: estudis, feina, fer-se un lloc com a escriptor… i, després, rere la mort de la seva esposa i el seu posterior enfonsament vital.

Com deia, l'exploració continua i els dubtes existencials sobre el sentit de la vida sorgeixen en cada moviment que realitza en el seu retir espiritual. La renúncia al seu fill, el concepte de culpa i els dubtes que l'aniran assaltant el portaran a un camí d'angoixa i desesperació.

Apur Sansar tanca fantàsticament aquesta interessant trilogia de la vida que Satyajit Ray broda amb el seu bell llenguatge tècnic i narratiu.

APU SANSAR. 1959. Índia. Blanc i Negre. 117 Min.

Direcció: Satyajit Ray

Intèrprets: Soumitra Chatterjee, Sharmila Tagore, Alok Chakravarty, Swapan Mukherjee, Dhiresh Majumdar, Sefalika Devi

Guió: Satyajit Ray. Novela: Bibhutibhushan Bandyopadhyay

Música: Ravi Shankar

Fotografía: Subatra Mitra