Capacitat de creació i innovació
Pel·lícula de terror de baix pressupost feta amb molt d'enginy pels seus autors els quals aconsegueixen transmetre tots els condiments que contenen els films del genere.
Rodada en càmera en mà -a la manera de "The Blair Witch Project”- l'obra pren com a fonament narratiu un programa de televisió i, d'aquesta manera, la seua atmosfera asfixiant, tenebrosa i pertorbadora deixa a l'espectador amb una gran sensació d'angoixa, cosa que prova el gran mèrit dels seus realitzadors.
Encara que el film recorre a formules ja conegudes com la utilització dels fals documental o la visió nocturna que recorda a "El silencio de los corderos", la seua gran virtut, però, es la seua capacitat creativa i d'innovació que supleix talentosament la mancança de pressupost. La història parteix d'uns plantejaments simples (el mer treball d'uns reporters) que s'esdevenen en complexos (les relacions entre els bombers, policies i el veïnat que se solapen amb l'espiral de violència fins a obtindre una atmosfera escruixidora). Si a tot això li afegim l'encertada camèra subjectiva -amb sacsades que deriven en imatges mogudes i difuses- donen com a resultat una pel·lícula esglaiadora. En definitiva, estem davant d'un terror de qualitat que té en la seua protagonista l'actriu Manuela Velasco -fruit del seu gran treball- la seua màxima valedora.
Rodada en càmera en mà -a la manera de "The Blair Witch Project”- l'obra pren com a fonament narratiu un programa de televisió i, d'aquesta manera, la seua atmosfera asfixiant, tenebrosa i pertorbadora deixa a l'espectador amb una gran sensació d'angoixa, cosa que prova el gran mèrit dels seus realitzadors.
Encara que el film recorre a formules ja conegudes com la utilització dels fals documental o la visió nocturna que recorda a "El silencio de los corderos", la seua gran virtut, però, es la seua capacitat creativa i d'innovació que supleix talentosament la mancança de pressupost. La història parteix d'uns plantejaments simples (el mer treball d'uns reporters) que s'esdevenen en complexos (les relacions entre els bombers, policies i el veïnat que se solapen amb l'espiral de violència fins a obtindre una atmosfera escruixidora). Si a tot això li afegim l'encertada camèra subjectiva -amb sacsades que deriven en imatges mogudes i difuses- donen com a resultat una pel·lícula esglaiadora. En definitiva, estem davant d'un terror de qualitat que té en la seua protagonista l'actriu Manuela Velasco -fruit del seu gran treball- la seua màxima valedora.
REC. 2007. ESP. Color
Direcció: Jaume Balagueró y Paco Plaza
Intèrprets: Manuela Velasco, Ferrán Terraza, Jorge Yamam Serrano, Carlos Lasarte, Pablo Rosso, David Vert, Vicente Gil, Martha Carbonell
Guió: Luiso Berdejo, Paco Plaza y Jaume Balagueró
Fotografia: Pablo Rosso
Vestuari: Glòria Viguer
Crítiques de Paco Plaza en Rockmetratge:
Verónica (2017)
Direcció: Jaume Balagueró y Paco Plaza
Intèrprets: Manuela Velasco, Ferrán Terraza, Jorge Yamam Serrano, Carlos Lasarte, Pablo Rosso, David Vert, Vicente Gil, Martha Carbonell
Guió: Luiso Berdejo, Paco Plaza y Jaume Balagueró
Fotografia: Pablo Rosso
Vestuari: Glòria Viguer
Crítiques de Paco Plaza en Rockmetratge:
Verónica (2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada