La màgia continua. Si el seu primer disc homònim era una obra mestra, aquest treball suposa una espècie de continuació estilística i de composició. I és que una bona part dels temes que componien Strange Days van ser composts al mateix temps que els inclosos en el primer àlbum del grup editats al principi del mateix any. En Strange Days també es troba concentrat l'esperit de The Doors, un grup que va elevar la concepció artística de la música pop afrontant assumptes transcendentes per a la societat en la qual vivien.El rock-hipnòtic, que passeja per tots els seus solcs, és manejat a la perfecció per aquesta banda de brillants músics al costat de l'extraordinària capacitat vocal de Jim Morrison.
La proposta de l'àlbum es mostra des del principi en la seva surrealista portada d'estètica circense i, especialment, en el seu contingut: la lírica i la psicodelia impreses en belles balades com “You’re lost Little girl” i “I Ca’t See your Face in my Mind", la disbauxa de sons torbadors en “Moonlight Drive”, els portentosos exercicis de mixtura d'expressió musical en les impressionants “People are Strange”, “Strange Days”, “My Eyes Have Seen you”, “Unhappy Girl” i l'espectacular deliri de sons pop-rock, amb una poderosa càrrega sexual, que suposa el seu single “Love me Two Times”.
Morrison deixa la seva petjada poètica amb la somiadora “Horse Latitudes” , recitada pel cantant amb sons ombrius de fons.
L'esquinçador tema final “When the Music Over”, és un extens poema èpic que tanca aquest fantàstic disc que -com “The End”, tema que tanca el seu anterior treball- és un joc d'interacció dramàtica entre els músics i la veu de Morrison amb un clarificador missatge per a la joventut de l'època: “Volem el món i ho volem ara” (“We want the world and We want it, now”).
Amb aquest disc el grup californià es va reafirmar com un dels més innovadors i controvertits de la dècada dels 60.
"The Doors" (1967)
"L.A. Woman" (1971)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada