Com a éssers humans estem condicionats a una genètica i un ambient determinat. A partir de tots dos fenòmens es posa en marxa una atzarosa barreja que ens dibuixa un paisatge vital amb el qual hem de lluitar.
La història de Tonya ve delimitada a través d'una vigilància i dominància constant per part d'una mare controladora (ambient) i per les seues condicions innates per al patinatge artístic (genètica). Durant aquest temps va haver de combatre contra el maltractament psicològic i físic de la seua progenitora i contra la relació tempestuosa que va mantenir amb la seua parella (violència domèstica). El resultat va ser una vida de sacrifici constant: entrenar durant vuit hores al dia renunciant, per a això, a la seua formació acadèmica.
Aquest biopic presenta una interessant qüestió retòrica: ¿es vulneren, per part dels pares, els drets d'alguns xiquets i xiquetes que tenen una gran potencialitat en qualsevol disciplina esportiva? Si furguem al llarg de la història podem trobar casos que responen afirmativament a la pregunta, en tot cas, Tonya, va ser una víctima de les circumstàncies, una dona que va ser maltractada per la vida. La seua mare i, en gran manera, el seu pare, van ser els seus autèntics botxins, ja que li van procurar una joventut infeliç a canvi d'un benefici egocèntric i personal.
Les mancances afectives, les seues relacions personals (amb la seua parella i amic d'aquest, tots dos uns autèntics destarifats comportamentals) i, com a conseqüència, la falta d'autoestima i seguretat en si mateixa, van conformar una existència complicada que, afortunadament després, segons els títols de crèdit va saber redreçar.
Destacar, finalment, la intel·ligent utilització en el rodatge del fals documental, la convincent interpretació de Margot Robbie i la fantàstica posada en escena i ambientació acompanyades d'una excel·lent banda sonora (Supertramp, Dire Straits, Fleetwood Mac) que reforcen l'impacte de les imatges.
La història de Tonya ve delimitada a través d'una vigilància i dominància constant per part d'una mare controladora (ambient) i per les seues condicions innates per al patinatge artístic (genètica). Durant aquest temps va haver de combatre contra el maltractament psicològic i físic de la seua progenitora i contra la relació tempestuosa que va mantenir amb la seua parella (violència domèstica). El resultat va ser una vida de sacrifici constant: entrenar durant vuit hores al dia renunciant, per a això, a la seua formació acadèmica.
Aquest biopic presenta una interessant qüestió retòrica: ¿es vulneren, per part dels pares, els drets d'alguns xiquets i xiquetes que tenen una gran potencialitat en qualsevol disciplina esportiva? Si furguem al llarg de la història podem trobar casos que responen afirmativament a la pregunta, en tot cas, Tonya, va ser una víctima de les circumstàncies, una dona que va ser maltractada per la vida. La seua mare i, en gran manera, el seu pare, van ser els seus autèntics botxins, ja que li van procurar una joventut infeliç a canvi d'un benefici egocèntric i personal.
Les mancances afectives, les seues relacions personals (amb la seua parella i amic d'aquest, tots dos uns autèntics destarifats comportamentals) i, com a conseqüència, la falta d'autoestima i seguretat en si mateixa, van conformar una existència complicada que, afortunadament després, segons els títols de crèdit va saber redreçar.
Destacar, finalment, la intel·ligent utilització en el rodatge del fals documental, la convincent interpretació de Margot Robbie i la fantàstica posada en escena i ambientació acompanyades d'una excel·lent banda sonora (Supertramp, Dire Straits, Fleetwood Mac) que reforcen l'impacte de les imatges.
I, TONYA. 2017. USA. Color. 121 Min.
Direcció: Craig Gillespie
Intèrprets: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney, Caitlin Carver, Julianne Nicholson, Bojana Novakovic, Mckenna Grace, Paul Walter Hauser, Bobby Cannavale
Intèrprets: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney, Caitlin Carver, Julianne Nicholson, Bojana Novakovic, Mckenna Grace, Paul Walter Hauser, Bobby Cannavale
Guió: Steven Rogers
Música: Peter Nashel
Fotografia: Nicolas Karakatsanis
Música: Peter Nashel
Fotografia: Nicolas Karakatsanis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada