¿Tenen edat les relacions sentimentals?
El plantejament o missatge primigeni d'Elegy és molt interessant: ¿condiciona l'edat per mantenir relacions sentimentals i, per tant, sexuals amb altres persones molt més joves? David, professor d'universitat sexagenari i divorciat des de fa molts anys, se sent atret per la seua alumna de vint anys Consuela. En una festa de comiat de curs es coneixen més profundament, intimen i, posteriorment, emprenen una relació. Això, com és obvi, suposarà un punt d'inflexió en la vida del professor perquè a partir d'aquí sorgirà el recel al compromís i la por davant el que dicta el convencionalisme social. La pel·lícula remarca els clixés típics del sexe masculí (tot i provenint d'un col·lectiu intel·lectual), és a dir: el comportament fal·lòcrata, gelosia infundada, impossibilitat de tancar relacions anteriors i el fet de presumir constantment davant els altres (en aquest cas amb el seu amic confident).
David sent la seua conquesta al principi com un trofeu (és clarificadora la frase seua; “quan fas l'amor amb una dona et venges de totes les coses que et van derrotar en la vida"). Després, especialment a partir de la separació entre tots dos, ve el canvi, el creixement i la maduració en el seu interior. A més, la mort del seu amic George i la seua trobada amb el seu fill li faran reflexionar amb deteniment sobre les coses importants i valuoses de la vida. I és que l'ombra de la mort aguaita en el film, més encara quan Consuela apareix després de dos anys i li explica el seu càncer. Una pluja d'impotència amanida de preguntes i dubtes comença a descarregar sobre David; "¿Què va poder ser i no va ser?", "Crec que no vaig saber estar amb ella", "¿per què la por em va paralitzar?", "¿Per què aquests dos últims anys no vaig estar amb la persona que més estime en la meua vida? "
Elegy conté el peculiar “toc” Coixet, trufat d'un aire molt refinat i amb els seus personatges, —la majoria pertanyent a les classes altes— mostrant els seus dubtes, misèries i inseguretats.
La directora plasma molt bé en l'obra el contrast entre dos mons tan dispars entre Consuela i David, tant per estatus com per edat (joventut-vellesa). Un film que val la pena.
ELEGY. 2008. Estados Unidos. Color. 108 Min
Direcció: Isabel Coixet
Interpretes: Ben Kingsley, Penélope Cruz, Dennis Hopper, Patricia Clarkson, Peter Sarsgaard, Deborah Harry, Charlie Rose, Antonio Cupo, Sonja Bennett, Chelah Horsdal
Guió: Nicholas Meyer (Novela: Philip Roth)
Música: Varios
Fotografia: Jean-Claude Larrieu
Crítiques d'Isabel Coixet: Aprenent a conduir (2014), La llibrería (2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada