Taxiteràpia
A vegades pensem que la nostra vida ja està totalment resolta. Arribada la maduresa, tenim una economia, una família i una faena estable. Res no ens pot passar. El problema ve quan aquesta línia recta es desvia del traç marcat. En aquesta tessitura es troba la nostra protagonista Wendy; en tràmits de separació amb el seu marit qui l'ha abandonat per una escriptora més jove, —a la qual ella admirava pels seus llibres—, el seu pla de vida i tot el que havia construït, es ve totalment avall. Després d'una discussió amb la seua filla, la qual li retreu que ha de obrir-se més i anar-se'n amb ella o, almenys, anar a veure-la a pesar de la distància, Wendy decideix aprendre a conduir.
Fruit de l'atzar coneix a Darwan, refugiat polític, taxista, professor de conducció i hindú. El que en un principi havia de ser unes meres classes perquè el seu rumb de vida donara un tomb important, la relació entre tots dos va madurant cap a uns camins d'afecte i química recíproca.
Malgrat els obstacles, com és el xoc de cultures, les dificultats econòmiques per la qual travessa Darwan i el seu casament concertat, la seua relació suposa una espècie de teràpia per als dos. Es llegeix en l'ambient que alguna cosa pot sorgir (manifestat en la maldestra carícia d'ell), no obstant això, Wendy prefereix seguir amb la seua idealització (a causa de la seua por a repetir el fracàs de parella) i Darwan ho accepta esforçant-se per continuar amb el seu matrimoni.
La pel·lícula està molt ben ambientada amb dos pols oposats com són la ciutat de New York i el seu districte de Queens. Però Learning to Drive és, abans que cap altra cosa, una història d'amistat, de compressió i de suport mutu on els inevitables problemes inherents a la vida queden subjugats per aquesta força emocional.
LEARNING TO DRIVE. 2014. USA. Color. Fruit de l'atzar coneix a Darwan, refugiat polític, taxista, professor de conducció i hindú. El que en un principi havia de ser unes meres classes perquè el seu rumb de vida donara un tomb important, la relació entre tots dos va madurant cap a uns camins d'afecte i química recíproca.
Malgrat els obstacles, com és el xoc de cultures, les dificultats econòmiques per la qual travessa Darwan i el seu casament concertat, la seua relació suposa una espècie de teràpia per als dos. Es llegeix en l'ambient que alguna cosa pot sorgir (manifestat en la maldestra carícia d'ell), no obstant això, Wendy prefereix seguir amb la seua idealització (a causa de la seua por a repetir el fracàs de parella) i Darwan ho accepta esforçant-se per continuar amb el seu matrimoni.
La pel·lícula està molt ben ambientada amb dos pols oposats com són la ciutat de New York i el seu districte de Queens. Però Learning to Drive és, abans que cap altra cosa, una història d'amistat, de compressió i de suport mutu on els inevitables problemes inherents a la vida queden subjugats per aquesta força emocional.
Direcció: Isabel Coixet
Intèrprets: Ben Kingsley, Patricia Clarkson, Grace Gummer, Sarita Choudhury, Jake Weber, Samantha Bee, Daniela Lavender, Matt Salinger, Michael Mantell
Guió: Sarah Kernochan
Fotografia: Manel Ruiz
Crítiques d'Isabel Coixet: Elegy (2008), La llibrería (2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada