(4) AS BESTAS (2022), de Rodrigo Sorogoyen

Egoisme i irracionalitat humana

La parella francesa que es va instal·lar en una aldea de l'interior de Galícia tenia un projecte de vida. Hi buscaven un recés de pau on poder posar en pràctica els seus coneixements i habilitats socials. D'aquesta manera, hi restauraven habitatges abandonats per pur altruisme per a atraure més habitants i es guanyaven la vida a l'agricultura ecològica venent allò que produïen al seu hort i ramaderia. Era una manera d'enriquir el benestar personal i acostar-se una mica a la utopia de la felicitat. Antoine i Olga, de mitjana edat, eren gent liberal amb l'únic objectiu d'omplir el seu espai vital tot connectant amb la natura, fent allò que els feia sentir realitzats. No obstant això, mai no van pensar que es trobarien amb l'animadversió d'alguns vilatans. Segons aquests darrers, el projecte d'instal·lació d'un parc per part d'una empresa d'energia eòlica els suposaria un benefici econòmic. Tanmateix, la parella francesa —fidel als seus principis— es va negar a signar i a vendre les terres. 

A partir d'aquí, Sorogoyen construeix un relat trencador i contundent amb una atmosfera claustrofòbica i amb unes seqüències de suspens molt tenses entre els personatges. El film reflecteix la impossibilitat d'enteniment i participació afectiva de l'ésser humà, ja que d'una simple disputa veïnal s'arriba a la violència més cruenta. És una lluita de contrastos, consubstancials a l'essència de les persones —inexorable llavor de conflictes— que s'accentuen amb arestes esmolades en aquest negat microcosmos. La pel·lícula deixa que cadascú emeta la seua opinió i no s'hi posiciona pel que fa a la raó que puguen tenir els personatges. Simplement, mostra el comportament d'ells a través de les cognicions, un comportament que per part dels germans Anta evoca al salvatge oest. Lluny d'imperar el seny i la discussió sana per arribar a una entesa, la desraó s'erigeix en el focus preponderant dels esdeveniments. Al fil d'allò que s'ha comentat, l'obra compta amb dues escenes memorables. Una és la discussió entre la mare i la filla, i l'altra és la connexió tàcita entre la mare dels botxins i la dona de la víctima. Totes dues contenen tota la càrrega emocional i empàtica inherent als éssers humans. 

Basant-se en la història real de "El crim de Santoalla", As Bestas reflecteix uns episodis que —a banda del seu innegable interés— són reforçats per la seua psicologia i realisme: una metàfora de l'egoisme i de la irracionalitat humana. 

AS BESTAS. 2022. Espanya. Color. 137 Min.

Direcció: Rodrigo Sorogoyen
Intèrprets: Marina Foïs, Denis Ménochet, Luis Zahera, Diego Anido, Marie Colomb, Luisa Merelas, José Manuel Fernández y Blanco, Xavier Estévez, Gonzalo García, Federico Pérez, Javier Varela, Pepo Suevos, Machi Salgado, Emile Duthu

Guió: Isabel Peña, Rodrigo Sorogoyen     
Música: Olivier Arson
Fotografia: Álex de Pablo

Crítiques de Rodrigo Sorogoyen (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques): 

El reino (2018)