(1) VASIL (2022), d'Avelina Prat

Sense brio

Es una llàstima que aquesta pel·lícula no haja aprofitat al màxim la seua atraient idea original que parla sobre el problema de la immigració i sobre els nostres prejudicis en les relacions personals i culturals. El film explica la història d'Alfredo, arquitecte jubilat qui, per diferents circumstàncies, ha d'acollir Vasil, immigrant búlgar el qual compta amb grans habilitats per jugar als escacs i al bridge. A partir d'ací comença un joc relacional d'aprenentatge i coneixement mutu, una amistat que es forja a través de les seues trobades i desavinences. 

Aquesta relació personal s'entrecreua amb els problemes que ha de patir el Vasil per la seua condició d'immigrant. Malgrat això, aquest mateix mur que al principi tenia construït Alfredo, i que Vasil aconsegueix enderrocar, és el que es crea entre l'obra i l'espectador. Tot això es deriva en una producció sense ànima i forçada, que falla en tots els aspectes, fins i tot en les aproximacions culturals. És inacceptable que es facen anotacions sobre les llengües mortes i minoritzades, sense cap al·lusió a la llengua pròpia de la ciutat on s'està filmant. Res de nou sota el sol.

VASIL. 2022. Espanya. Color. 93 Min.

Direcció: Avelina Prat
Intèrprets: Ivan Barnev, Karra Elejalde, Alexandra Jiménez, Sue Flack, Susi Sánchez, Lorena López, Pepo Blasco

Guió:  Avelina Prat
Música: Vincent Barrière
Fotografia: Santiago Racaj