Dos regnes confrontats
La fe és un constructe intangible, eteri i volàtil, però, com les emocions i els sentiments, actua com una mena de motor del nostre comportament. Eixe és el senyal intern de Lucas, qui, en el seu viatge i compromís místic, s'hi troba en un munt d'entrebancs tant físics com psicològics. D'aquesta manera, malda enmig d'una confrontació entre dos regnes que estan molt lluny, però, molt prop alhora: la cosa divina i la cosa terrenal. Com sabem, cada ésser humà reacciona de forma diferent davant dels estímuls, i Lucas, en la seva situació particular acaba per rebentar.
No es pot negar que aquesta obra guarda dins de si molt de contingut que prové de la força de les seves imatges (impressionant la planificació, la fotografia i els paisatges) i de la seva trama introspectiva contextualitzada en un espai tan bell com claustrofòbic. He d'admetre que, com a espectador, m'interessa aquesta proposta del director amb la seva forma d'analitzar i observar la vida on les pors i les emocions tenen una influència capital. Tot i que allò que ocorre a l'exterior és rellevant, resulta apassionant explorar els processos que tenen lloc al nostre interior.
Ara bé, dit això, com ja em va passar en el seu anterior film, no acabo de connectar amb eixe ritme tan pausat i extremadament assossegat. De vegades crec que s'eixampla innecessàriament el metratge. Això sí, la seva potència, roman intacta amb mi.
VANSKABTE LAND. 2023. Islàndia. Color. 136 Min.
Direcció: Hlynur Palmason
Intèrprets: Elliott Crosset Hove, Vic Carmen Sonne, Ída Mekkín Hlynsdóttir, Ingvar Sigurdsson, Jakob Hauberg Lohmann, Friðrik Friðriksson
Guió: Hlynur Palmason
Música: Alex Zhang Hungtai
Fotografia: Maria von Hausswolff
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada