diumenge, 20 d’octubre del 2024

(3) EL TRIANGLE DE LA TRISTESA, de Ruben Östlund (2022)

Tot cap per avall
Östlund satiritza les relacions de poder a la màxima expressió i les filma amb una contundència que no deixa indiferent. D'aquesta manera, subverteix el sistema i posa cap per avall tot el que és políticament correcte. Al llarg de la història, les circumstàncies es transformen: s'imposa el matriarcat, i els rics queden relegats a un segon pla, supeditats a la classe treballadora.
En abordar aquest tema, el director posa de manifest com les persones canvien depenent de les circumstàncies. Així és; acatem el poder, i qui l'exerceix, n'accentua les prerrogatives. Sembla que és llei de vida, quelcom consubstancial a la naturalesa humana, i això es reflecteix en la pantalla convidant-nos a reflexionar. Perquè, si he de dir la veritat, aquesta pel·lícula m'ha colpit i no puc més que admirar la capacitat cinematogràfica del director. Primer, furgant en les profunditats psicològiques de les relacions humanes (com les discussions de la parella de models) i després en el canvi de perspectiva cap als altres, condicionat per les noves dinàmiques (quan Abigail esdevé capitana i deixa enrere el seu paper d'apocada netejadora de lavabos del iot). Els diàlegs, la part tècnica amb la posada en escena, la causticitat, la mala llet (amb el capità del iot comunista i el multimilionari rus capitalista) i el missatge inapel·lable, fan d'aquest treball una gran obra.
Em sap greu el que afegiré ara per tal de finalitzar aquesta crítica, perquè Triangle of Sadness no s'ho mereix atesa la seva immensa qualitat, però l'única taca que l'hi posaria seria els minuts escatològics amb el sopar del capità. En eixa escena Óstlund pretén ridiculitzar la cobdícia i la riquesa tot mostrant les misèries que, independentment de la classe social, compartim tothom: ho aconsegueix, sí, però he de confessar que eixos quinze minuts em van resultar incòmodes.

TRIANGLE OF SADNESS. 2022. Suècia. Color. 147 Min.
Direcció: Ruben Östlund
Intèrprets: Ilinca Manolache, Ovidiu Pirsan, Nina Hoss, Dorina Lazar, Katia Pascariu, Laszlo Miske, Uwe Boll
Guió: Ruben Östlund
Fotografia: Fredrik Wenzel