Quan la matèria cobra vida
De vegades, les coses materials tenen més vida que la mateixa vida. D'elles broten records que parlen i ens projecten imatges evocadores d'un temps que, malauradament, ja no podrem tornar a viure. Aquelles petites (gran) coses allotjades en un racó, en un paper o en un calaix —parafrasejant a Serrat— ens saluden en descobrir-les per a donar-nos una sorpresa tant inesperada com benvinguda. I de sobte, ens captura la nostàlgia. I comencem a valorar moments daurats que estaven amagats en algun lloc recòndit del nostre cervell.
Això és precisament el que els passa als tres germans, i les seves respectives famílies, després de la mort del seu pare quan es reuneixen a la casa de camp on passaven els caps de setmana i les vacances durant la seva infància. Una vegada han de decidir què fer amb la casa, començaran a sorgir els dubtes i a fluir un munt ingent d'emocions que hauran de gestionar. Com en cada família, existeixen caràcters i interessos diferents. Per això,els inevitables conflictes s'hi mostren com a part d'un procés natural pel qual han de passar, això és, assolir la mort del seu progenitor i tot el que hi comporta.
Álex Montoya fa una atractiva adaptació de la novel·la gràfica de Paco Roca. Farcida de poesia, de referències metafòriques i d’imatges que transporten a aquell temps passat amb una deliciosa pantalla retro petitona. Tot i els seus dalts i baixos, penso que és un film per a degustar-lo tranquil·lament. Paga la pena.
LA CASA. 2024. Espanya. Color. 83 Min.
Direcció: Álex Montoya
Intèrprets: David Verdaguer, Óscar de la Fuente, Luis Callejo, Olivia Molina, María Romanillos, Lorena López, Marta Belenguer, Jordi Aguilar, Miguel Rellán, Tosca Montoya
Guió: Álex Montoya, Joana M. Ortueta. Novel·la gràfica: Paco Roca
Música: Fernando Velazquez
Fotografia: Guillem Oliver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada