Realitat espinosa
M'ha costat introduir-me en aquesta pel·lícula, especialment en la seva primera mitja hora. En els seus inicis, el guió és massa confús perquè parla d’assumptes que encara es desconeixen i, d'alguna manera, hom es perd en el desori de noms i situacions. Tanmateix, després, he de confessar que em va atrapar com si fossin les garres d'un gegant.
Així és. Amb una trama profundament psicològica, cada personatge té unes motivacions i uns comportaments condicionats pels abusos sexuals de François Schaar, un reputat advocat que, tot i tenir una vida aparentment exitosa, és membre d'una família disfuncional a causa de tot el mal que ha escampat i del silenci que ha imposat a la seva dona.
En el film s'observa la contradicció i la hipocresia (el pare porta un cas en el qual defèn a unes víctimes de la pederàstia), la covardia i la connivència (la mare amagant el crim del seu marit), la por arrossegada pels anys i la valentia en rebel·lar-se contra el seu progenitor (els seus fills, Pierre i Carol) i el desconcert viscut pel fill adoptat amb problemes d'adaptació social.
Per tal d'atorgar-li un matís objectiu a la història, la càmera té un comportament tímid; està com distant durant tot el metratge. Molts aspectes ocorren fora de camp (de fet a Pierre ni el veiem). Tot i que aquest recurs fílmic fa que costi que l'espectador connecti, crec que és un gran encert perquè després, com un trencaclosques, el director resol les situacions d’una manera molt hàbil.
En conclusió, una obra de denúncia, valenta i que, sense subterfugis pren riscos per a mostrar una realitat espinosa i incòmoda en la societat actual. Interessant.
UN SILENCE. 2024. Bèlgica. Color. 113 Min.
Direcció: Joachim Lafosse
Intèrprets: Daniel Auteuil, Emmanuelle Devos, Matthieu Galoux, Jeanne Cherhal, Louise Chevillotte
Guió: Joachim Lafosse, Chloé Duponchelle, Paul Ismael
Música: Ólafur Arnalds
Fotografia: Jean-François Hensgens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada