Quan les fades es perverteixen
Una jove prostituta. Un jove (Ivan), fill d’un oligarca rus, que disposa de diners a dojo. Un vertiginós enamorament. Un casament. Conte contat i ja s'ha acabat? Això és el que semblava en un principi. Després de la primera mitja, hora pensava que anava a veure una extensió de "Pretty Woman" amanida d'estampetes de videoclip de "Nine ½ Weeks", però res més lluny de la realitat: a partir d'aleshores tot comença, en el bon sentit del terme, a desvariar.
Anora és una pel·lícula profundament humana en la qual intervenen estats personals tan consubstancials a la nostra psicologia com ara la satisfacció, la il·lusió, la frustració, l'amor, el sexe, l'egoisme i la traïció. L'argument s'encarrega de dir-nos que la vida no és un conte de fades i, per això, escampa la mala llet a través del torbador comportament de la família que envolta a Ivan; un autèntic fill de papà, un ni-ni capritxós que aconsegueix enganyar la ment ingènua i romàntica d'Anora. A més, el film posa damunt la taula el tema de la prostitució, on es veu la seua aspror i la instrumentalització que el poder econòmic té sobre les persones.
Però darrere d'eixa road movie s'amaga l'amor secret que es personifica en Igor, l'escorta. Sembla mentida que aquell xic amb aspecte de bròfec que, de manera agressiva, irromp en la casa dels novençans puga tenir sensibilitat. Una sensibilitat que no es conta, sinó que es veu a través de gestos i mirades i que va desenvolupant-se d’una manera molt bonica al llarg de la relació d’amor i odi que tenen entre ells.
A banda, de totes aquestes reflexions de contingut, cal dir que la pel·lícula és trepidant, entretinguda i amb molta vivor. És impossible no quedar-te encastat en la seua trama i seguir les aventures del quartet que persegueix al protagonista. I sí, t'identifiques amb Anora, i sents pena per ella. Quantes vegades ens hem il·lusionat per a quedar-nos després completament decebuts?
El final, amb l’explosió d’Anora sobre l’escorta, és absolutament amarg i colpidor, tancant una història amb un gran efecte emocional. Una gran obra que, per a mi, és una de les sorpreses cinematogràfiques del 2024.
ANORA. 2024. Estats Units. Color. 138 Min.
Direcció: Sean Baker
Intèrprets: Mikey Madison, Yura Borisov, Ivy Wolk, Lindsey Normington, Darya Ekamasova, Karren Karagulian, Mark Eidelshtein, Emily Weider, Luna Sofía Miranda, Vincent Radwinsky, Brittney Rodriguez, Sophia Carnabuci, Anton Bitter, Ella Rubin
Guió: Sean Baker
Música: Matthew Hearon-Smith
Fotografia: Drew Daniels
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada