Somnis en temps de guerra
La infància en temps de la Segona Guerra Mundial és la temàtica d’aquest primer llargmetratge (sense comptar els documentals) d’Andrei Tarkovski. Aquesta òpera prima va ser un film d’encàrrec, ja que va ser cridat per substituir un altre director que acabava de ser acomiadat per part de la productora Mosfilm.
A partir d’un relat breu de Vladimir Bogomolov, el realitzador rus plasma d’una manera molt encertada les diferents psicologies dels personatges, que van des dels sentiments més profunds fins a les diverses alteracions de l’ànim de cadascun d’ells. Les belles imatges, els forts contrastos entre el que realment hauria de ser la infància d’un xiquet (mare, platja, jocs…) i la crua realitat de la guerra (trinxeres, bombardejos…) doten l’obra d’un to amarg i descarnat.
Tarkovski planteja la trama com un teatre interior, on no podem observar escenes bèl·liques pròpiament dites. En canvi, el director mostra totes les emocions humanes que flueixen en el transcurs d’un conflicte. És en aquest punt que emergeixen les divergents motivacions de cada personatge: l’amor i el desig carnal amb la pugna per la conquesta femenina (una metgessa militar), i el pas de la infància a l’edat adulta que Iván pretén assolir juntament amb el seu afany de participar en la batalla.
IVANOVO DETSTVO. 1962. URSS. Blanc i Negre. 95 Min.
Direcció: Andrei Tarkovsky
Intèrprets: Nikolai Burlyayev, Valentin Zubkov, Yevgeni Zharikov, Stepan Krylov, Nikolai Grinko, Dmitri Milyutenko
Guió: Vladimir Bogomolov, Mikhail Papava
Música: Vyacheslav Ovchinnikov
Fotografía: Vadim Yusov
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada