Família, mentides i soledat
Amb patrons socials tradicionals, hi ha famílies que, aparentment, semblen estar estructurades. Tanmateix, si ens endinsem en la seva realitat, ens adonem que tenen fetes malbé les bases de la seva psicologia col·lectiva.
No es tarda gaire a descobrir que alguna cosa no va bé quan la Montse deixa a la seva mare en el pis. Res podia desbaratar el cap de setmana que havia de passar amb la seva família a la casa de Cadaqués. Els personatges van presentant-se a la pantalla i el que en un principi pareixia que anava a ser una estança idíl·lica, de sobte tot comença a desgavellar-se. Els secrets, les mentides, les neures i, especialment, la soledat de Montse conformaran un perillós còctel que explotarà en la casa.
Molt teatral, repleta de diàlegs intel·ligents i profundament dramàtics, però salpebrats de comicitat, la pel·lícula indaga sobre la manera de sentir dels protagonistes i sobre les seves relacions. Però, abans de tot, aquesta obra és una reflexió sobre la soledat que prioritza l'espiritual sobre el fet material. De vegades, els nostres actes, per molt extravagants que siguin, tenen una explicació. Montse se sent sola. La seva ànima està deserta i la manca de reciprocitat en l'afecte la porta inexorablement a un estat de melangia interior. La casa està en flames, però paga la pena que es cremi si així pot recuperar-ho tot. Un film molt interessant que compta amb unes excel·lents interpretacions.
CASA EN FLAMES. 2024. Espanya. Color. 118 Min.
Direcció: Dani de la Orden
Intèrprets: Emma Vilarasau, Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto, Alberto San Juan, Clara Segura, José Pérez Ocaña, Macarena García, Flavio Marini, Noa Millán, Zoë Millan
Guió: Eduard Sola
Música: Maria Chiara Casà
Fotografia: Pepe Gay de Liébana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada