Sentiments oposats
Mirar cap a dins. Al nostre microcosmos personal. Aquell que ens va donar la benvinguda a la vida i ens va acollir amb braços tendres i maternals. Es tracta dels nostres inicis i d'amb qui vam compartir la infància, les rialles i els plors. Eixos llocs comuns que van ser testimonis de la nostra inexorable evolució fins a assolir el ple desenvolupament. Com la resina, aquesta estructura sempre quedarà adherida a la nostra persona i, per tant, a la nostra psicologia. Pare. Mare. Germà. Germana. Família. Amics. Amigues. I un espai. I un temps, un immens temps que ens uneix i ens separa cap a una volença eterna i infinita.
Això és el resum de l'estat anímic d'Antonio quan torna de Madrid per retrobar-se amb la família en un poble de l'interior d'Andalusia. El seu germà bessó, Javier, té una discapacitat física i necessita ajuda perquè l'afecta en l'aspecte mental, arrossegant-lo a tenir disputes familiars.
La pel·lícula opta per la profunditat i la introspecció amb plànols, càmera propera i diàlegs que mostren els sentiments emocionals dels protagonistes. Especialment, la disjuntiva que carrega a la motxilla Antonio entre tornar a la seva vida establerta a la capital o quedar-se a la casa familiar. Sentiments oposats. Contradiccions que habiten en cadascun. Avantatges i desavantatges. Viure en un lloc claustrofòbic que ja no té gaire cosa per oferir o alliberar-se a Madrid. Família o vida personal. Tot queda recollit en aquest interessant film.
POR DONDE PASA EL SILENCIO. 2024. Espanya. Color. 92 Min.
Direcció: Sandra Romero
Intèrprets: Antonio Araque, Javier Araque, María Araque, Mona Martínez, Nicolás Montoya, Emmanuel Medina, Tamara Casellas
Guió: Sandra Romero
Fotografia: Angelo Faccini
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada