Lliçó de vida
Resplandor viva i efímera, ràfega de llum que s’encén i minva o s’apaga gairebé instantàniament. Aquesta és la definició que recull el diccionari sobre centelleig, una paraula que es metaforitza en les sensacions d'Isabel, la protagonista. La seva vida actual dona un canvi quan la seva filla li demana que visiti regularment en Ramon, el seu exmarit, amb qui gairebé no té contacte des de fa quinze anys i que ara s'enfronta una malaltia terminal. Sense gairebé dirigir-se la paraula, l'incòmode silenci s'apodera de tots dos i es pot inferir un fracàs en els anys de relació. No obstant això, durant aquest temps ressorgeixen els records de la seva vida en comú, els ressentiments, les emocions inalterables i els llaços que, malgrat el temps i la distància, mai no desapareixen del tot.
"Los destellos" és una pel·lícula reflexiva, una bonica oda a la vida —que és també la mort— i que conté dues escenes especialment memorables. La primera, l'acompanyament de l'equip mèdic que ofereix una mirada lúcida i esperançadora sobre la nostra existència; i la segona, l'abraçada entre la filla i el pare, segellant així el seu amor etern.
Tot i alguns passatges amb un ritme irregular, la cinta té el seu aspecte més destacable en la lliçó de vida que ens mostra a través del carpe diem, el dol, la memòria i la reconciliació, com també aquests centelleigs fugaços que il·luminen, per un instant, la nostra història, la nostra identitat i la nostra experiència vital.
LOS DESTELLOS. 2024. Espanya. Color. 101 Min.
Direcció: Pilar Palomero
Intèrprets: Patricia López Arnaiz, Antonio de la Torre, Julián López, Marina Guerola
Guió: Pilar Palomero. Relato: Eider Rodríguez "Un corazón demasiado grande"
Música: Vicente Ortiz Gimeno
Fotografia: Daniela Cajías
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada