Vida condicionada
A parer meu, el cinema no només ha de mostrar la realitat, sinó que ha de furgar i aprofundir en la qualitat intrínseca de l'ésser humà. Per això, és important que empatitzi en allò que està contant —oblidant-se de qualsevol indici de maniqueisme— i reflexione al voltant del comportament humà davant de les diferents situacions en què es troba.
Endinsant-se en el metratge, és molt fàcil emetre judicis irreflexius i superficials sobre aquesta agent de policia que s'infiltra en la banda terrorista ETA durant vuit anys. Més si tenim en compte que ha de conviure i relacionar-se amb gent que és la seva enemiga, que pot morir assassinada d'un tret al clatell en qualsevol moment i que ha d'estar allunyada de la seva família i el cercle d'amics durant tot eixe temps. Per la qual cosa, penso que el més important d'aquesta obra és la profunditat psicològica de la personalitat de la protagonista: com se'n surt, què pensa, què sent i com nosaltres, com a espectadors, podem inferir a través de la seva conducta —externa i gestual— el seu patiment intern. Perquè, al capdavall, no és tracta d'un simple blanc o negre, sinó d’un entramat de matisos i contradiccions inherents a la naturalesa humana.
Aquest és, sens dubte, l’aspecte més meritori de la pel·lícula. Per la resta, ben bé es podria tractar d'un documental de ficció i perfectament se li podria reprotxar de ser una mica reduccionista pel fet de centrar-se únicament en una part del conflicte. Ara bé, se li ha de reconèixer que sap mantenir la tensió en tot moment i, especialment, perquè té en Carolina Yuste a un autèntic baluard el qual, amb la seva excel·lent interpretació, fa millorar tot els seus aspectes cinematogràfics.
LA INFILTRADA. 2024. Espanya. Color. 118 Min.
Direcció: Arantxa Echevarría
Intèrprets: Carolina Yuste, Luis Tosar, Víctor Clavijo, Nausicaa Bonnín, Iñigo Gastesi, Diego Anido, Pepe Ocio, Jorge Rueda, Carlos Troya, Pedro Casablanc, Adrián Santos
Guió: Arantxa Echevarria, Amèlia Mora. Idea: María Luisa Gutiérrez
Música: Fernando Velázquez
Fotografia: Javier Salmones, Daniel Salmones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada