Visualment atractiva, però amb poc ritme
Moltes vegades em treu de polleguera veure pel·lícules on els animals (tant s'hi val que siguin d'animació o no) parlen. Encara que això no és sinònim de mala qualitat, si la realització no està ben feta, el resultat se'n ressent alamon. Tanmateix, Flow, sí que té l'encert de, tot i fer prosopopeia, dotar als personatges de realisme, perquè els animals no parlen, sinó que emeten sons característics de la seva espècie. Però, no només al repartiment, sinó també a les imatges: aquestes són espectaculars i d'una bellesa visual impressionant, fins al punt que és difícil discernir si són d'animació o imatges reals.
Pel que fa al contingut, estem davant d'una història de superació a través d'un gat que es desperta en un món cobert d'aigua on la raça humana ha desaparegut. Aquest haurà d'adaptar-se a un entorn nou i relacionar-se amb altres animals per tal de sobreviure. La metàfora sobre la convivència és molt interessant, ja que les peripècies comencen amb desconfiança, però evolucionen cap a la solidaritat.
Aquesta dinàmica aporta una certa profunditat a la trama, que es fa més enriquidora quan la convivència entre els personatges es converteix en un factor fonamental per a l'èxit de la història. Tanmateix, el seu ritme excessivament pausat acaba provocant el tedi en l'espectador. És una llàstima, atès que la pel·lícula disposava de prou elements per aconseguir un resultat més destacat.
FLOW. 2024. Letònia. Color. 83 Min.
Direcció: Gints Zilbalodis
Intèrprets: Animació
Guió: Matiss Kaza i Gints Zilbalodis
Música: Rihards Zalupe i Gints Zilbalodis
Fotografia: Animació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada