Falta credibilitat
El valor principal d'aquesta pel·lícula —i potser el mèrit més gran del seu director— és la capacitat de mantenir la tensió narrativa al llarg de tota la projecció. Això no se li pot negar. També ho és la solidesa de les interpretacions, especialment la de Josh Hartnett, que resulta absolutament convincent. La idea central, ja que estem en els aspectes positius, no està gens malament: situar l’acció en un únic espai, un concert d’una estrella pop, i desenvolupar-hi quasi tota la trama. Shyamalan construeix, amb habilitat, un trencaclosques que hem d'anar recomponent.
Ara bé, els aspectes negatius no són menors. La inversemblança de moltes escenes pesa com una llosa: el protagonista se’n surt una vegada i una altra de situacions compromeses de manera massa fàcil, fins i tot barroera. Un dels exemples més flagrants és la relació amb la persona del merchandising —amb converses en què se li facilita tanta informació que quasi haguera faltat que li donés el compte corrent.
En definitiva, no m’ha semblat tan gran film com alguns l’han volgut presentar, però cal reconèixer que té els seus punts a favor. Una proposta entretinguda, amb bones intencions i amb encerts evidents, però també amb més d’una relliscada que li resta credibilitat.
TRAP. 2024. Estats Units. Color. 105 Min.
Direcció: M. Night Shyamalan
Intèrprets: Josh Hartnett, Ariel Donoghue, Saleka Shyamalan, Alison Pill, Hayley Mills, Jonathan Langdon, Vanessa Smythe, Marnie McPhail, Mark Bacolcol, Kid Cudi, Russ, Marcia Bennett, M. Night Shyamalan
Guió: M. Night Shyamalan
Música: Herdís Stefánsdóttir
Fotografía: Sayombhu Mukdeeprom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada