Fluctuacions emocionals
És ben sabut que, en cada nucli de convivència, entren en joc diverses personalitats; per tant, cada una d’elles tindrà un comportament o un altre segons les circumstàncies. Això és precisament el que passa en aquesta història, que se centra en els vincles afectius de quatre germanes. Una d'elles té la seva vida muntada a l'Argentina i les altres tres segueixen camins diferents. La més petita viu a casa de la seva mare i s'encarrega de la seva àvia, una nonagenària amb demència senil. La llar de Teresa, la mare, és l'epicentre dels vincles i l'escenari on es commemora l'aniversari de qui va ser pare, marit i fill: una figura central absent, però encara present.
Al llarg de la trama, les emocions, els desitjos i les pors dels personatges comencen a fluir i a xocar entre si. Tanmateix, allò que inicialment hauria de ser un impuls que llançara la pel·lícula cap a un desenvolupament fructífer, es dilueix a causa d'una realització previsible i unes escenes que resulten forçades. Ara bé, no seria just ignorar l'intent d'aquesta obra per aprofundir en aspectes tan humans com les relacions familiars.
És cert que, a la segona meitat del metratge, l'acció es reorienta més cap als sentiments dels personatges, fet que permet una major empatia amb l'espectador. Tanmateix, el llast de la seva primera meitat, que considero absolutament fallida —ja que no aconsegueix funcionar ni en la seva càrrega emocional ni en les seves pretensions còmiques— acaba per esborrallar el seu objectiu.
VERANO EN DICIEMBRE. 2024. Espanya. Color. 97 Min.
Direcció: Carolina África
Intèrprets: Carmen Machi, Bárbara Lennie, Vicky Luengo, Irene Escolar, Antonio Resines, Beatriz Grimaldos, Lola Cordón, Silvia Marsó, Nacho Fresneda
Guió: Carolina África
Música: Sergio de la Puente
Fotografí: Kiko de la Rica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada