De la sospita al deliri
Aquest film arranca amb una proposta i un plantejament interessantíssim com és el bullying i l'assetjament sexual en l'àmbit educatiu. Alguna cosa ha sentit els professors per part dels mateixos alumnes i altres docents, però no n'estan segurs. El cas és que Armand, un xiquet de sis anys és acusat de traspassar certs límits amb el seu amic i company de classe Jon. Davant la incertesa, la direcció del col·legi activa un protocol que semblava oblidat en un calaix i convoca els pares per abordar la situació. A partir d'eixe moment s'inicia un conflicte que cada minut que passa esdevé més feixuc i difícil de resoldre. Cal remarcar en aquest aspecte que la història guanya en solidesa perquè es mostren les interpretacions i posicionaments dels membres de la reunió, revelant també tensions latents entre ells. A més, ens adonem que hi ha una subtrama que subjau en la relació que existeix entre les famílies.
Tot això configura una primera hora de metratge ben construïda. Ara bé, hi ha un moment en què el llenguatge cinematogràfic canvia de manera brusca: la mare d'Armand no està d'acord en el protocol i esclata a riure de manera incontrolada. Una quilomètrica rialla (un peliu, massa) que obre pas a una narració més metafòrica, amb balls i coreografies que, si bé poden resultar suggeridores, també poden ser percebudes com a extravagants o fins i tot desconcertants. A parer meu, eixa disrupció i transformació del plantejament formal de l'obra ressent una mica els resultats.
En qualsevol cas, el guió convida a una reflexió necessària sobre temes tan delicats com la sexualitat infantil, la fina línia entre el joc i la violència, o la gran distància que sovint separa el món adult del món infantil —especialment quan projectem les nostres pròpies pors sobre la canalla, obviant la seva mirada i realitat.
ARMAND. 2024. Noruega. Color. 117 Min.
Direcció: Halfdan Ullmann Tøndel
Intèrprets: Renate Reinsve, Ellen Dorrit Petersen, Endre Hellestveit, Øystein Røger, Janne Heltberg, Øyunn
Guió: Halfdan Ullmann Tøndel
Música: Ella van der Woude
Fotografía: Pål Ulvik Rokseth
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada