Costumisme pactat
Jean Renoir fa, des d'un punt de vista psicològic, una dissecció de l'alta burgesia de la França de finals dels anys trenta per mostrar els comportaments emanats de les pulsions internes dels seus protagonistes. Conductes capritxoses, viratges ètics i raonaments puerils desfilen en una posada en escena on els costums morals són criticats en cada seqüència. Són regles de joc que cal respectar i, per tant, la hipocresia i la falsedat seran el denominador comú d'una vida allunyada de la candidesa i de l'honestedat.El director utilitza intel·ligentment una fantàstica planificació on es reflecteix un fresc corall amb tints còmics. Així, una de les grans virtuts d'aquest film és la concatenació d'una gran quantitat de gèneres: la mateixa comèdia, el melodrama, el vodevil –en realitat és una obra molt teatral– o el slapstick.
Destaca, especialment, la seva innovadora manera de narrar —excel·lents diàlegs— les situacions en què s'allunya dels cànons clàssics. Per tot això, aquesta pel·lícula va tenir una notable influència en els directors europeus posteriors.
LA RÈGLE DU JEU. 1939. França. Blanc i negre. 113 Min.
Direcció: Jean Renoir
Intèrprets: Marcel Dalio, Nora Gregor, Roland Toutain, Jean Renoir, Mila Parély, Paulette Dubost, Gaston Modot, Julien Carette
Intèrprets: Marcel Dalio, Nora Gregor, Roland Toutain, Jean Renoir, Mila Parély, Paulette Dubost, Gaston Modot, Julien Carette
Guió: Jean Renoir, Carl Koch
Música: Roger Désormières, Wolfgang Amadeus Mozart, Pierre-Alexandre Monsigny
Fotografia: Jean Bachelet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada