Translate

diumenge, 17 de maig del 2026

(3) LA FUGIDA, de Sam Peckinpah (1972)

Sense moral
La corrupció introduïda en una pel·lícula d'acció. Així és com es podria definir aquest treball de Sam Peckinpah. Una de les grans virtuts d'aquesta obra és la intel·ligent construcció del seu guió, el qual ens condueix per una història de corrupció, traïció i depravació. I és que, a banda de les contínues —magníficament filmades— escenes d'acció, el realitzador americà hi imposa la seua empremta amb injeccions d'autèntica mala llet en els personatges. D'aquesta manera, la caricatura envolta el film desmitificant els valors convencionals occidentals, els quals queden fets malbé. 
És impactant la relació triangular entre el matrimoni assaltat i el seu botxí, creant-se un pervers cuckold amb suïcidi inclòs. Tret del romanticisme (amb replantejament de la relació) per part de la parella de fugitius i del bon samarità que els ajuda, la causticitat i la ironia imperen en una trama (i subtrama) trufada de personatges tramposos, corruptes i sense sentiments que no és més que una metàfora de la realitat que ha envoltat i envolta el món.

THE GETAWAY. 1972. Estats Units. Color. 122 Min.
Direcció: Sam Peckinpah
Intèrprets: Steve McQueen, Ali MacGraw, Ben Johnson, Sally Struthers, Al Lettieri, Slim Pickens, Bo Hopkins, Richard Bright, Dub Taylor, Jack Dodson, Roy Jenson, Bill Hart
Guió: Walter Hill. Novel·la: Jim Thompson
Música: Quincy Jones
Fotografia: Lucien Ballard