Somnis impossibles d'atènyer
Realisme fidel del context social italià de postguerra a través de la lluita d'una mare per aconseguir un futur millor per al seu fill. La pel·lícula mostra l'amor familiar cap als nostres fills, un sentiment incondicional que —com li passa a la protagonista— és absolutament cec, ja que persegueix la finalitat sense tenir en compte els mitjans. La mare vol arribar a la burgesia imperant (d'aquí el seu trasllat a Roma), aquella que emula les convencions socials i no passa necessitats. Pasolini, seguint aquest plantejament, com a bon ateu anticapitalista, denuncia un món desigual endinsant-se ara en els suburbis de Roma per mostrar la impossibilitat d'assolir aquest somni a causa de l'estigma de la prostitució que la persegueix.
Tot això es condensa en la nítida i esplèndida interpretació d'Anna Magnani. A través dels seus ulls, ens descriu tot el patiment que ha hagut de passar en un món desigual i injust. Així, la prostitució, el proxenetisme i el patriarcat són com immenses lloses que oprimeixen el gènere femení. Tot això esguita el seu fill i es manifesta en el patiment adolescent: ser acceptat pels seus iguals, el seu primer amor, les seves decepcions, les seves il·lusions, les seves frustracions… Per arribar al secret de domini públic que el seu fill no coneix i que, al final, explota dins seu com una bomba de rellotgeria.
D'altra banda, el realitzador continua donant mostres de noves maneres de narrar les seves obres. Són absolutament fascinants les escenes on Anna Magnani comença a explicar la seva vida pels carrers de Roma amb diversos homes que li surten al pas per continuar la conversa. Així com també la seva posada en escena, de vegades coral, o els seus primers plans tan significatius. Crida també l'atenció la utilització de la música, Vivaldi, que li dona un aire diferent als seus fotogrames i seqüències (inclòs el tango de Joselito).
Les referències religioses són constants: com l'escena provocativa del casament emulant l'Últim Sopar o el calvari pel qual passa el fill en ser detingut, oferint una imatge similar a la del Crist crucificat. Segon film de Pasolini. Val la pena
Direcció: Pier Paolo Pasolini
Intèrprets: Anna Magnani, Ettore Garofolo, Franco Citti, Silvana Corsini, Luisa Loiano, Paolo Volponi, Luciano Gonini, Vittorio La Paglia, Piero Morgia, Lanfranco Ceccarelli
Guió: Pier Paolo Pasolini
Música: Antonio Vivaldi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada