Canviar el pensament
Els petits detalls són els vertaders constructors dels universos emocionals de cada persona. Nodreixen, amb petites cullerades terrenals, el sentit de l’existència; tanmateix, una mena de núvol inconscient n’encega la presència recurrent. Solem gaudir-ne, però sense donar-los la importància o el valor que realment mereixen. Aquesta manca de valoració ens priva del plaer de gaudir plenament de qualsevol esdeveniment, aparentment insignificant, que la vida ens presenta.Recorde haver llegit fa molts anys en una revista una dona que explicava que un disc de Serrat (no sé si era Cada loco con su tema o Fa vint anys que tinc vint anys) li havia salvat la vida. Aleshores em preguntava com era possible que un simple vinil tinguera tant de poder vital. En aquest film ocorre una cosa semblant, només que, en lloc d’un disc musical, és un cirerer. Com déiem al principi: petits detalls alimentats de quotidianitat.
La cinta narra la història d’un home de mitjana edat que té al cap la idea de suïcidar-se i vol trobar algú que l’ajude a fer-ho a canvi d’una suma de diners suculenta. En el seu propòsit es trobarà amb diversos personatges que hauran d’intentar assumir, sempre sense èxit, la seua complicada proposta.
Kiarostami presenta una història aparentment senzilla, una road movie pels turons de Teheran en què l’atzar anirà posant davant del protagonista diferents candidats perquè l’assistisquen en la seua extravagant empresa. La pel·lícula no explica què li passa realment ni què l’ha portat a prendre aquesta decisió. Segons ell, és una cosa incomprensible per als altres perquè ningú sent el que ell sent. Fins que, al final, es troba amb el savi taxidermista, el discurs del qual —entre filosòfic i psicològic, i amb una bella càrrega poètica— faria aplaudir fins i tot el mateix Sòcrates, Beckett i Pessoa.
Així, per contrarestar el seu intent de convéncer-lo, li parla —d’una manera planera, però molt rica en matisos— del canvi de pensament com una via catàrtica per a afrontar els problemes incrustats en el seu interior; una cosa semblant a la reestructuració cognitiva, com es coneix en psicologia. Aquestes referències psicològiques, metafòriques i poètiques fan d’aquesta obra un fascinant estudi de la complexitat humana, que mostra una connexió sana i balsàmica entre natura i vida.
El director també aborda amb molta valentia el tema del suïcidi, un problema social envoltat d’estigmes i tabús que es manifesta a través de la interpretació excel·lent d’Homayoun Ershadi. L’espectador té el privilegi de veure com es comporta una persona que ha decidit per endavant suïcidar-se. Podríem arribar a preguntar-nos: com ajudaríem aquest home a canviar de parer? Perquè el protagonista, atesa la seua obstinació a aconseguir que algú es comprometa a soterrar-lo, ofereix aquesta possibilitat a les persones a qui exposa la seua convicció; tanmateix, la gran majoria de les persones que se suïciden ho fan sense donar cap senyal.
El sabor de les cireres —títol bellíssim i poètic— és un film assossegat, ponderat, un cant a l’esperança de ser i d’existir i, especialment, de gaudir del que tenim a l’abast de la mà. El final és obert perquè cadascú de nosaltres reflexione sobre el miracle de viure.
TA'M E GUILASS. 1997. Iran. Color. 98 Min.
Direcció: Abbas Kiarostami
Intèrprets: Homayoun Ershadi, Abdolrahman Bagheri, Afshin Bakhtiari,
Safar Ali Moradi, Mir Hossein Noori
Guioó: Abbas Kiarostami
Fotografía: Homayon Payvar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada