La vida en miniatura
Què hi ha darrere d'eixos esportistes que sovint veiem a la televisió? Normalment són com robots que, d'esma, només viuen per competir. Sembla, però, quelcom fàcil: només han de jugar al seu esport i viure. Res més lluny de la realitat. Per tal d'abastar el cim es necessita molt d'esforç i sacrifici; especialment dominar la complexitat que suposa l'aspecte psicològic. Sí, al cap i la fi, són persones humanes i, com a tals, dubten, pateixen i passen episodis d'alegries i penes. Aquesta pel·lícula se centra en l'esport del tennis, concretament en la rivalitat que van tindre Björn Borg i John McEnroe. Era l'any 1980 i el tenista suec portava quatre Wimbledon consecutius, podia fer història si es feia amb la quinta enciamera.
El mèrit d'aquesta obra és la capacitat de transmetre mitjançant una història molt ben narrada, la inseguretat i emocions —com la por i la vulnerabilitat— dels protagonistes. Sota un aspecte extern modern i cosmopolita, quasi com a estrelles de rock, s'amagaven vertaderes lluites internes per tal de poder controlar totes les dificultats que la ment els plantejava.
Cal destacar una intel·ligent planificació (molt damunt dels personatges) i una eficient utilització del flashback on s'explica la infància d'ambdós. L'espectador pot assabentar-se així de les complicacions que van tenir per a formar-se com a jugadors (és xocant veure com Borg, canalitzava i gestionava malament les emocions fins el punt de ser igual d'irascible que McEnroe).
El film també destaca la importància de dos elements crucials en l'esdeveniment de la formació d'un esportista (extrapolable també a altres àmbits de la vida). Un seria l'atzar: què haguera passat si Borg s'haguera dedicat a l'Hoquei o l'hagueren fet fora de l'escola de tennis?, i si el pare de McEnroe haguera enfocat el seu fill més cap als estudis? L'altre seria la influència d'un formador (motivador) extern: en aquest cas, el seu entrenador. D'aquesta manera, és ell qui veu que el xiquet té un talent innat i qui se l'emporta a l'equip de Copa Davis. És ell qui li fa entendre que tots els seus problemes estan en la seua ment i és ell que l'instrueix psicològicament, qui l'ensenya a gestionar tota aqueixa rabia que trau per la boca, canalitzant-la en els seus drives i revessos.
Des d'un punt de vista tècnic l'emulació esportiva tant del joc dels tenistes (la manera de moure's a la pista, el swing, la forma de jugar, etc.) com la recreació del torneig de Wimbledon estan molt encertats, cosa que fa augmentar, més si cap, la seua credibilitat.
Per últim, la interpretació també és significativa. Borg era el tranquil, McEnroe el rebel, doncs bé, eixos trets de la personalitat els transmeten ambdós a la perfecció.
Com deia Andre Agassi en els títols de crèdit inicials: "El tennis empra el llenguatge de la vida: avantatge, servei, falta, break, res..., cada partit és una vida en miniatura". I Borg-McEnroe és una excel·lent pel·lícula sobre la vida. Totalment recomanable.
BORG McENROE. 2017. Suècia. Color. 103 Min.
Direcció: Janus Metz Pedersen
Intèrprets:
Sverrir Gudnason, Shia LaBeouf, Stellan Skarsgard, Tuva Novotny, Marcus Mossberg, Leo Borg, Robert Emms, Ian Blackman, James Sobol Kelly, Jackson Gann
Guió: Ronnie Sandai
Música: Vladislav Delay, Jonas Struck
Fotografia: Niels Thastum
