On és la llibertat?
Existeixen dos aspectes reveladors que fan entendre el missatge ocult d’aquest film. El primer són els noms d’alguns personatges que contenen les mateixes lletres —tot i que ordenades de manera diferent— que el protagonista Morán: Román, Morna, Ramón i Norma. El segon fa referència al fet que el gerent del banc és interpretat pel mateix actor que encarna el líder dels interns de la presó.
Un d’aquests podria semblar una gota d’humor en un oceà de dramatisme; l’altre, una deixadesa del director. Tanmateix, el realitzador vol amplificar simbòlicament la idea central de l’obra: la dificultat d’assolir una llibertat plena. Així, el gerent del banc i el líder de la presó simbolitzen una mateixa figura de poder que ens trobarem, amb formes diverses, al llarg de la nostra vida. Per altra banda, els noms amb les mateixes lletres representen la influència social que, d’una manera o altra, exercim o patim entre iguals.
Perquè la pel·lícula és profundament existencial: qüestiona una vida rutinària i mancada de llibertat, on estàs supeditat a un cap que, durant la vida laboral —que no és poca cosa, representa un terç de la teva existència—, acaba anul·lant la teva personalitat. Però, alhora, la història ens col·loca en la tessitura de veure que, fins i tot fora d’aquesta estructura, la llibertat és difícil de gestionar.
Som esclaus del nostre context. Morán troba en Norma l’amor de la seva vida, no obstant això, sacrifica tres anys de llibertat per poder tornar amb ella més endavant, però per gaudir de llibertat, cal renunciar a coses: no es pot tenir tot.
A més, el guió —intel·ligent i ben construït— introdueix subtrames interessants, com la relació entre els dos protagonistes i Norma, l’experiència negativa de Morán a la presó, o la pressió de la inspecció de l’asseguradora a la feina. Formalment, la cinta compta amb una posada en escena acurada, una música inquietant que recorda els films d’abans, una intriga que manté l’espectador en tensió, i unes interpretacions riques i matisades.
La reflexió filosòfica és present en tot moment (gaudim realment de llibertat?), però també hi trobem denúncia i crítica social, especialment pel que fa a l’explotació laboral.
Un film més que suggerent. “¿Adónde está la libertad?”, canten als crèdits finals els Pappo’s Blues, amb unes guitarres contundents. No cal dir res més.
LOS DELINCUENTES. 2024. Argentina. Color. 180 Min.
Direcció: Rodrigo Moreno
Intèrprets: Daniel Elías, Esteban Bigliardi, Margarita Molfino, Germán de Silva, Mariana Chaud, Gabriela Saidon, Laura Paredes, Cecilia Rainero, Javier Zoro, Lalo Rotavería, Iair Said, Adriana Aizemberg
Guió: Rodrigo Moreno
Música: Diferents artistes
Fotografía: Inés Duacastella, Alejo Maglio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada