La quimera de la joventut eterna
La joventut eterna és una quimera, una utopia que hom persegueix tot i saber-se inassolible. El pas del temps cobra importància a mesura que anem fent anys. Ningú pensa, a pesar que ho veu, que envellirà. Però l'epifania arriba, ja sigui en forma de xacres, arrugues o cabells blancs. Mirem al voltant i descobrim que tota la gent que ens envolta és més jove que nosaltres. Tot això, per a una persona comuna, pot suposar un entrebanc. Tanmateix, també és cert que hi ha molta gent que ho assumeix amb serenitat i accepta l'inexorable pas del temps, tot vivint una vida plena i propera a la felicitat. No obstant això, altres no ho veuen així. Aleshores apareix la síndrome de Peter Pan, amb bòtox inclòs, fins que s'adonen que estan davant d’un miratge. Tot i que, al final, cadascú es lliure de triar allò que li proporcioni un bri de complaença, la natura acaba per posar a cadascú en el seu lloc (cal dir que també hi ha un altre segment de població que viu de la imatge). Malauradament, la frescor i la gallardia són efímeres i si no se saben gestionar, qualsevol pot caure en un pou sense fons.
Tota aquesta reflexió ve al fil d'aquest estrany i impactant film, en el qual una estrella de Hollywood en decadència se sent arraconada en el seu programa de gimnàstica a la TV. De fet, s'assabenta que l'acomiadaran. En el seu lloc volen cercar a una jovençola ("tia bona" com deia el productor) que atragui a més públic. En descobrir, "La Substància" un producte revolucionari que crea un alter ego més jove, bell i perfecte, decideix consumir aquesta solució del mercat negre creant així una versió rejovenida i millora de si mateixa. El mal ús i la lluita amb el seu jo, tindrà uns efectes devastadors.
És així com aquesta història esdevé una diatriba contra la cultura de l'antiedat, contra aquells que prioritzen la matèria a l'esperit, contra l'accentuat edatisme actual i contra la fera ferotge del capitalisme que enalteix el cos en detriment de l'ànima. Tot això, acompanyant d'una estètica peculiar amb límpids plans generals i una música inquietant. En el seu metratge hi té cabuda diferents gèneres i és que aquesta cinta està repleta de referències a obres mítiques com ara L'home elefant, Carrie o els films de Cronenberg. I he de dir que m'ha semblat una estupenda producció, tot i tenir algunes errades de guió (l'entrada amb la carassa) i un final massa —però massa— visceral, en l'ample sentit de la paraula.
THE SUBSTANCE. 2024. Regne Unit. Color. 140 Min.
Direcció: Coralie Fargeat
Intèrprets: Demi Moore, Margaret Qualley, Dennis Quaid, Hugo Diego García, Oscar Lesage, Gore Abrams, Edward Hamilton-Clark, Robin Greer, Christian Erickson, Daniel Knight, Tom Morton, Vincent Colombe, Olivier Raynal, Joseph Balderrama
Guió: Coralie Fargeat
Música: Raffertie
Fotografia: Benjamin Kracun
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada