Dotada d´una veu portentosa, el seu disc suposa una bafarada d´aire fresc al panorama musical de l´any 2007. La cantant conjumina sonoritats retro com el Soul, Rhythm and Blues, Gospel i Jazz. Els instruments de vent, les tecles i el seu talent ens transporten als anys 50-60, i es que escoltant aquest treball podem sentir la presència de Ella Fitzgerald, Aretha Franklin, Billie Holliday, la Motown, Phil Spector…Si la totalitat del disc tinguera la qualitat de les seus tres primeres cançons estaríem parlant d´una obra mestra. “Rehab”, “You know I´m no good” i sobretot “Me & Mr. Jones” són una manera de dignificar i homenatjar als pioners del desenvolupament de la música Soul. Cal tenir en compte que Amy, a banda de la seua perfecció vocal, es la compositora de tots els seus temes la qual cosa dóna a entendre de les seues possibilitats.
Podem parlar de correcció si fem referència a la resta de cançons, exceptuant la magnífica “Tears dry on their own” o, per contra, l´embafosa “Love is a losing game”, però el que és clar es que estem davant d´una obra -malgrat algunes llacunes- atractiva i seductora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada