(3) CASI 40, de David Trueba (2018)

 
Diàlegs profunds

Una gira musical —guitarra a l'espatlla—per petits locals i llibreries, un amic de la infància i una furgoneta amb rètols d'un negoci de productes cosmètics ecològics. Aquests són els materials amb què es configura aquesta austera i interessant road movie de David Trueba. En ella, a través gestos i mirades —on l'espectador infereix el que s'amaga darrere dels personatges— i d'uns diàlegs dotats d'una intensa profunditat, els sentiments i emocions —tant els que s'exposen com els que s'oculten— es revelen per donar compte de la intrahistòria dels dos protagonistes (Tristán i Lucía), les vides dels quals romanen entrellaçades des de la seua infantesa.
Tots dos es troben en el trànsit de la joventut cap a maduresa on es genera un viatge iniciàtic, un retrobament on conflueixen les seues pors, els seus desitjos, la seua situació passada i present. Cadascú té la seua vida més o menys conformada. Ella, més estable (casada i amb fills), ell, desorientat, però, va donant tombs amunt i avall. I, sense voler-ho, ens convertim en reflex de Tristán i intentem comprendre el perquè del seu silenci davant d'allò que sent per ella.
L'obra —amb enginyosos apunts còmics a les converses— ens mostra un to nostàlgic i malenconiós trufat de records i situacions d'un passat que ja no podem canviar, indicant-nos la importància de pujar a aquells trens dels quals mai no volem (o no vam voler) desprendre'ns.

CASI 40. 2018. Espanya. Color. 87 Min. 

Direcció: David Trueba

Intèrprets: Lucía Jimenez, Fernando Ramallo, Carolina África, Vito Sanz.

Guion: David Trueba

Fotografia: Julio César Tortuero

Críticas de David Trueba:
Si me borrara el viento lo que yo canto (2019)